Page 9 - civtat9
P. 9
LES AMORS
I
AMOR IMMORTAL
Afany, qui et feies earn, el dia ciar, De la nubil pregária amorosida.
Perdura sempre més, en el demá.
De Tánsia, qui ens detura l'embranzida.
No sabem el perqué del crit profá,
Qui tombá la nostra ánima ferida. El nostre cant, tot-hora se'ns en va
Vers el misteri de la nostra vida.
L'ánima al ras de la profunda nit, Vetllo en la cambra de l'amor callada. A la Cándida Hum de l'Esperit.
Encara al cor ressona aquell neguit, De la inflamada Iluita desertada
I m'entra com un fred dintre del pit.
II
L'AMOR QUI PERDURA
Altres vegades, jo em preguntarla.
Si mai he haguda amor, feta de pau. De la qui altra hora va tenir-me esclau. No seria una amor de covardia?
Vagues records difusos d'algun dia Qui no sabrien dir r«adéu-siau2>: Anar mirant com l'ánima decau
En la vaga esperanza qui fugia.
Ara ja sé que et vull en l'impossible. Aixo em torna el delit ben refiat.
A l'ombra d'un amor fred i terrible.
Diria que de tu, se'm fa tangible, Com una Ileu caricia de combat: La joia d'un voler inasequible.
Ramon TOR
