Page 7 - civtat9
P. 7
CIVTAT IDEARI D'ART I CULTURA
Any II Manresa, Gener de 1927 N.° 9
' espontaneitat ha tingut i tindrá sempre els seas partidaris més acérrims, car
sovint s'esdevé que moltes de les obres més perfectes, tant en art com en lite
ratura, han estat creades d' una falso esponíánia. Aclarim, pero, un punt essencíal. Mai I' espontaneitat mancada de base, I' espontaneitat que floreix en un esperit inculte o ignar, no podrá crear res de profit. Cal, dones, abans d' entregar-nos a llurs
esclats, fornir conscientment l'esperit, preparar-lo per a les floracions successíves, fer-lo
apte per a totes les proves a qué hom el sotmeti posteríorment.
L' essencíal, abans de tot, és dominar la técnica. Per al literal, la técnica és el
llenguatge; per a íartista en general, és el domini absolut de l'ofici. Un cop el talent es mou amb consciéncia justa de les seoes possibilitats, pot llanqar-se sense por a les em-
branzides atzaroses de l'espontaneitat. Josep Garner, el més genial deis nostres esponta-
nis, pot servir-nos d'exemple. Cap altre escriptor no té com ell un domini absolut del llen
guatge, i per més arbitráries que de vegades ens semblin les seves co.ses, tenen un ends o un posit de refinament, unídes a una originalitat sempre acusada, que els dóna consls-
téncia. Els seus moments més feliqos són, sense cap mena de dubte, aquells en els quals la inspiració ha fluit més espontánia.
En general a un esforq continual, a una Iluita persistent, segueix una exaltacló
espontánia. Alguns han designat aquesta exhalado amb el nom de miracle. Verament en molts casos, com en els del mateix Carner, de vegades rebeu la impressió que el geni
ha tingut un moment diví. Pero en realitat aquest moment diví només s'aconsegueix
després d' un esforq heroic. Abans d'assolir la benauranqa, cal Iluitar amb ardidesa. La Iluita, en tots els casos que precedeixen a les espontaneitats perfectes, no és altra cosa
que la preparado i V estudi. Moltes espontaneitats són el complement d' una elabo- ració anguniosa.
Acceptem, per tant, 1'espontaneitat que enriqueíx els esperits cultiváis, les sensibi- litats refinades; pero rebutgern V altra espontaneitat que sorgeix deis esperits primaris i
Inconsdenís, aquella espontaneitat que amb tot l els seus encerts momentanis no será mal altra cosa que un fruit engendrat pel tanteig i l'alzar.
