Page 11 - civtat9
P. 11
3. Prescindint, dones, de la raó de cas d'un filoleg i critic com En Montoliu. tellanismo, i guiant-nos pels criteris literaris, I comenqarem aquest seguit á'estudis de que exposárem en La reconstrucció, direm
camí, que tan plena aprovació ha obtingut
conjunt pels exemples de la sintaxi, que el critic tocava ara mateix.
ESTUDI 1
Subjecte, régim directe, terme indirecte
1. És una Ilei constant del parlar classic
mig-eval introduir sense preposició el régim directe del verb tranzitiu, és a dir, la parau-
la o terme que rep directament l'acció del verb. 1 van tan endavant en aquest punt els nostres classics, que En Bernat Metge posa i tot sense preposició els pronoms personals tonics:
«Tem Deu e serva los seus manaments» (Som- ni 114).
«al qual lo coman mi e tots mes afers» (Val- ter 88).
«tos temps he conegut fu per bo» (Valter 159).
«elles no amen ais sino si mateixes» (Som- ni 3396).
«car si mi has perdut» (Somni 174).
2. Pero en els escrits Catalans del re-
naixement fou usada la preposició a davant
del régim directe pronom i també nom, si
aquest era de persona, imitant la sintaxi castellana. En Pompen Fabra en una esme-
na al tema V, ponéncia de Mn Costa i Llo-
bera, en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), adverti que