Page 8 - civtat9

COM EN TARIS I SUGGESTIONS L' ACTUAL MOMENT LITERARI
Gal que ens felicitem dela independéncia
que en aquest moment regna entre ia gent de lletres. Pocs anys abans hauria estat difí
cil, per no dir impossible, d'opinar pública- ment sobre algunes de les valors consagra- des. Avui la llibertat de comentari no exclou pas ni els prestigis més alts: aquests, com els altres, ban de suportar els judicis que llurs obres puguin mereixer, moltes vegades, a homes de condició inferior.
Aixo, que alguns ho troben lamentable, nosaltres ho subratllem amb goig. Aquesta
independéncia, per bé que en alguns sectors determináis no es manifesti encara amb la
franquesa que tots voldriem, assenyala una evolució saludable en el nostre petit món li-
terari.
Tanmateix avui ens costaria d'empassar-
nos moltes coses que cinc o deu anys enda- rrera rebíem amb un acatament i un respecte excessius pel sol fet de venir avalades amb un nom solvent. Avui, d'una obra qualsevol no sois ens enlluerna el nom de I'autor: ens cal analitzar, també, la válua positiva del seu contingut per acceptar-la amb elogi.
En general, els escriptors Catalans, per bé que en l'ordre cultural estiguin sotmesos
a una disciplina obligada, saben teñir opi nions própies sobre la valor de cadascun deis Ilibres que es publiquen. Endebades hi hau- rá qui des del seu diari o la seva revista vol- drá proclamar ais quatre vents l'éxit d'una obra propia. En aquest exit només podrá creure-hi ell. I encara s'esdevé una cosa més curiosa: obres que alguns critics havien sa-
2-
ludat amb una joia que delatava fins a quin
punt podia resultar perniciosa una amistat mal entesa, han restat oblidades per complet
pocs mesos després d'haver fet llur aparició. La justicia del public inteTligent ha estat, en
aquest cas, l'única que ha pogut subsistir. Es ciar que sempre hi haurá la simpatia
o l'antipatia personal que, inevitablement, fará cometre arbitrarietats; pero entre nosal tres aqueixos afectes, literáriament parlant, s'esvaeixen a poc a poc, per bé que alguns n'esmentin amb recanqa la desaparició. Els elogis o els blasmes excessius es rebel"len ells mateixos contra els qui els llancen.
Aquest estat d'independéncia que comen ta d'observar-se en el camp de les lletres i que forgosament ha d'anar guanyant terreny tant com més s'intensifiqui entre nosaltres la
prodúcelo literária, exigeix la vigiláncia cons tant d'aquells homes els quals, tant per llur
formado com per llur capacitat psicológica, vénen obligats a orientar els autors. Cal, ara més que mal, que la critica sigui practicada
per homes la cultura deis quals no ofereixi cap mena de dubtes; per humanistes que tin- guin un domini complet de la técnica i una solida preparado filosófica; per escriptors
que coneguin a fons el llenguatge i sápiguen
copsar l'esperit de les obres que els vinguin a les mans. Quina autoritat, pot teñir, altra-
ment, un critic que desconegui, per exemple, el llati, i no tingui un domini complet de la
gramática?
Gener de 1927.
Fidel S. RIU DALMAU