Page 10 - civtat9

CLARÍCIES DE LLENGUATGE ESTUDIS DE CONJUNT
En La reconsirucció del llenguafge líte- rari caíala (pág. 47), estampárem aquesta observació: «A l'hora de reconstruir la sinta-
xi no és bon criteri procedir per passes in
dependents, ara rebutjant un procediment,
perqué es creu una forasteria, ara introduint- ne un altre, que un hom ensopega en els
escrits veils; cal mirar el conjunt deis proce-
diments gramaticals que poden teñir relació
amb el punt discutit, i fer la selecció esguar-
dant la major aptitud d'expressió sintética
que pugui assolir el sistema sintáctic nostre, dintre de la trama característica de la nostra
llengua.»
En Manuel de Montoliu en el Breoiari
Critic O que dedicá a l'obreta hi féu aquest
comentari: «Quelcom de molt important i
molt fecund en conseqíiéncies practiques diu
l'autor en el capítol que dedica a l'expressió
sintética del pensament, ideal del desenrot-
llament del llenguatge. Caldria que gramá-
tics i escriptors tinguessin sempre present
que el llenguatge és un organisme complex
que no consent la reforma isolada de qual- sevulla de les seves parts; una manera de
dir, una construcció, de vegades fins una
simple desinéncia, no es poden tocar o alte rar sense que albora s'alterin automática-
ment altres caracteristiques del llenguatge i de la gramática. En una llengua tot está ar- ticulat en un complicat engranatge; i si volem canviar la forma o la fundó d'una de les rodes, per for^a havem de modificar les al tres peces que amb ella tenen contacte o re lació. La doctrina no és nova; és axiomática
per tots els que hem estudiat un xic seriosa- ment la disciplina filológica. La novetat és
Taplicació d'aquesta doctrina al cas concret de la restauració de la nostra llengua literá-
(1) «La Ven de Catalunya» primers dies de gener de 1926. 4-
ria. L'autor demostra la seva tesi amb exem-
ples trets de la sintaxi. Pero fácilment tro- baríem exemples igualment demostratius en
el camp de la morfología, de la lexicografía i de la fonética. No hi ha reforma per insig nificant que siguí, dintre d'una llengua, que no afecti de retruc altres parts d'ella.
Evidentment, l'obra de reforma fins ara as- sajada en la nostra llengua ha pecat, en gene ral, d'excessivament detallista. Un proposa la substitució d'una construcció per una de més castissa; un altre bandeja una forma verbal per a donar entrada a una de més antiga avui oblidada; un altre es constitueix en jutge inexorable deis mots i els divideix en damnats i elegits, pel judid que cada un d'ells li mereix per separat, i rara vegada els que proposen aqüestes reformes veuen
que la innovació desarticula tota una zona,
petita o gran del camp linguistic. D'acord amb la doctrina formulada per l'autor, cal
exigir a tots els reformadors una visió sinté tica de tot el problema iingüístic. L'obra de reforma reclamada per la tasca restauradora d'una llengua, no pot ésser una suma de minúcies i observacions isolades, mal que cada una d'elles, per separat, siguí tan lógi ca i racional com se vulgui. Un restaurador del llenguatge és un metge, i com tot metge, ha de curar que el remei receptat per al fetge no fací mal a la melsa.»
Mai hem tingut cap pensament d'ésser reformadors de la llengua, i tots els nostres treballs linsüístics no esguarden sinó la ¡l'lus- tració deis escriptors en questions de gramá tica, perqué llur actuació ben documentada i dirigida, ens doni pels seus passos un llen guatge literari harmónicament format i tan perfecte d'expressió com permeti el carácter tradicional de la nostra llengua. Pero sí que les nostres iriustracions deuen anar per aquest