Page 22 - civtat9

Entre les primeres composicions subrat- liaríem: Sensació de Febrer, Balada, La nova cangó del Magalí i Rondalla d'estre lles. Entre les altres, els sonets El presagi, La provident, L'ídol, La casa del poeta i La nit vivent, una de les millors poesies del Ilibre.
Técnica. — Els versos de I'Arús general- ment són perfectes. El voldríem veure, pero,
manejar ritmes i rimes més difíciis. L'adjec- tiu és, sovint, cenyit i auster. Hem trobat,
pero, en Benauranga algunes rimes com: cooard i mar, encar i besar, dolg i udols,
bressa i travessa, abelles i estrelles, ombra i nombre, etc.
Églogues i altres poemes, edició d'ho-
menatge prologada per Til'lustre Joaquim
Ruyra, recuil els treballs dispersos de Mos- sén Joan M. Feixas (Imp. Viader, S. Feliu
de Quíxols, 1926) entre els quals cal esmen tar els assaigs d'interpretació deis ritmes classics portats a cap pel seu autor amb les
Églogues. No compartim algunes de les opi nions de l'eminent prologuista, pero reco-
neixem que la temptativa de J. M. Feixas és un esfori; notable vers l'objectiu que es
proposá el poeta, esfor? que per ell sol jus tificarla aquesta edició d'homenatge. La resta
del Ilibre ofereix un contrast remarcable amb la valor de les Églogues, pero com que es tracta d'un poeta que ja ha passat a millor vida ens abstenim de fer-ne el comentari.
El darrer Ilibre dej. M. López-Picó, un deis poetes máxims de la nostra terra, és un tribut a Saiit Francesc á'kssx?,. Jubilen (Bar celona, 1926) Ilibre estructurat, definit, amb les convulsions de forma i fons habituáis en tots els Ilibres de López-Picó, amb versos eixuts que fan costat a d'altres on el sabor de les imatges s'enceta amb l'esperit com els fruits amb les dents, és escrit d'una sola ale- nada, amb els naturals respirs i pauses i amb les represes normals d'una harmonía que re- butja totes les músiques fáciis i els topics
16-
poetics: una harmonía perpétuament renova
da, per tant. Les paraules i les rimes deis ver sos de López-Picó revelen una Iluita cons
tant per tal de copsar la novetat, l'audácia
expressiva, la imatge Iluminosa i roent. El Cant a Italia i el Cant a Francesa assenya-
len els moments més alts de Jubilen i aquells on la fusió entre els dos elements en pugna dins l'esperit del poeta, la inspirado i la sen- sibilitat, esclaten amb un equilibri més per fecto. Veieu-ne algunes mostres escullides a l'atzar:
Serenitat amarga del paisatge, fertilitat esquerpa: roca i verd.
Dóna la Hum ais espadats coratge,
i al salt del cel sembla l'abisme obert.
Ardor de Déu, Italia, arquitectura
per Roma, Ilei que ensenya a grandejar. El pensament del Paradís perdura
tal com si Crist hagués nascut roma.
Técnica. — Perfecció total de ritmes (al
guna duresa voiguda) unida a un domini se
gur de la rima. La diéresi és aplicada d'acord amb la gramática actual. Per altra part, la
rima lópez-piconiana s'avé amb el sentit tot- hora metafísic de la lírica del poeta. Les rimes són generalment difíciis; no us fan
pressentir les que han de seguir com acos- tuma passar en el noranta per cent deis poe
tes. Potser alguna que altra paraula d'un to
massa científic, massa geometric, és causa
que de vegades els seus versos perdin encís. El dia que López-Picó sápiga trobar la seva
tparaula poética» haurá assolit una de les realitzacions líriques més difíciis d'atényer.
Enric Bosch i Viola ha publicat una se- lecció de treballs escrits en el període de 1906 a 1926 sota el títol ^ Exaltaclons i
Paisatges i amb un próleg del vibrant poeta Gabriel Alomar. El próleg és, indubtable-
ment, la millor composició del Ilibre. El pe ríode de 1906 a 1926 és massa llarg perqué hom no pugui esmentar a través deis versos del senyor Bosch i Viola l'evolució magnífi ca que ha sofert la poesía catalana, sobretot la que s'és realitzada durant l'últim decenni.