Page 20 - civtat9

El passeig, en aquella hora, tenia un as
peóte deiiciós, exquisit. Les ratlles paralel'les deis platans — més que paralel'ies sembla-
ven línies convergents que s'ajuntaven al
lluny — lluTen l'opuléncia magnífica de llur fullam que, iniciat ja el mustigament tardoral,
deixava caure de quan en quan i en múltiples
giravoltes alguna fullola. El sol morent que corría a la posta entre la magnificencia apo-
teosica i decorativa d'un crepuscle or, grana i malva, projectava a l'esbiaixada els seus
raigs que empurpuraven les cüpules deis pla tans ainb uns tons carregats de color.
L'hora quieta del crepuscle i la tendresa
ataronjada de la Hum feien que el passeig
prengués l'aspecte d'una visió entreuliada a través de la fumerola d'un tenufssim polsim
d'or o de les fulguracions d'unes flamarades. Les fulles deis platans queien tot giravol-
tant, duent a la pensa la punyida d'alló que veiem fugir per a no tornar.
D'estar desert, el passeig hauria tingut una mena d'encantament, com una Ilei de
dolqor i de tristor albora. Pero l'anar i venir de la gent hi deixava una bellugadissa de coloracions de vestits, una bravada de per fuma i una bonior de converses — remoreig de paraules i de passes—. Tanmateix podia ben creure's que aquell fragment de multitud
passava — avail, amunt — com aquell que diu, sense ni haver esment de la beutat deis arbres auriolats de polsim d'or, ni de l'exqui- sidesa del passeig, ni de la meravella del cel ara abrusat per un incendi irreal, un d'aquests incendis de tardor que abranden i arroenten el cel i fan pensar en la justesa de la dita po
pular que diu que aleshores la Mare de Déu
pasta.
Assegut sobre un bancat hi havia un ve-
llet, encongit i secardí que talment semblava arreconat al marge, deixat de banda per la
gent com una desterra que la mar llenqa so bre la platja. I el contrast de la riquesa deis
14-
A J. PuiQ PujADES
vestits, pells i joies — luxe i fantasia — feia encara més minsa, més pobre i més raquítica
la silueta del vellet. Més que isolat, sembla
va segregat. Tot arrupit vora d'un arbre,
prenia, a voltes, un aspecte de figura adolo
rida, ajupida per la grapa de la miseria o de la meditació.
La claror s'esmortuTa més i més. El pas
seig anava restant desert. Ben prompte es veié soliu, creuat només i espaiadament per les rápides passes d'un vianant apressat, pel
rondineig d'un auto escadusser i el roncar intermitent deis tramvies.
Un captaire — fardell informe com un munt de drapots caigut a l'atzar — s'adormia
adoptant una posició inversemblant sobre la dura pedra d'un banc.
De la portalada d'una casa amb preten sions de palau, sortí una dona que, lenta-
ment, enfila passeig avail.
Era opulenta — no grassa — i oferia la
plenitud de la dona que ha deixat enrera els 20 anys i és free a free de la trentena. Cami-
nava cadenciosament, amb una mena de rit me tot harmonia i sensualitat. Tant la seva
figura, com la seva cara, eren d'una perfec- ció estatuaria, mentre els ulls i la boca eren
un enlluernament i una fulguració: negres els uns, roig fortíssim els altres. Mirar-la, con templar-la era un plaer i un turment albora: plaer pel gaudi de la contemplació, turment
per saber-la tan sois momentánia, fugissera. Passava cada dia a la mateixa hora i prou hi havia qui sotjava el seu pas per enlluernar-se els ulls amb la superba visió de la dona ex celsa, prodigi d'elegáncia i meravella de earn humana, que tenia la frescor de la flor i la plenitud de la fruita albora.
No podia precisar si era amor o no alio
que sentía per aquella vianant, pero si que
podia asseverar que, talment un enamorat,
esperava amb frisaiices la seva presencia i es dalia per veure-la, per contemplar-la de
EL DESENCÍS