Page 23 - civtat9

Algunes descripcions del terrer empordanes son interpretadas pel senyor Bosch amb
certa gracia. Manca, pero, en el Ilibre que
comentem, la quaiitat essencial del lirisme.
Aleshores, cal preguntar, els versos són,
almenys, perfectas? Ara ho veurem. Técnica. — Des del comenqament a la fi
els adjectius hi són administrats a mans pla nes. Els adjectius fan de ripis moltes vega- des. Abunden també els prosaismes i les ex pressions vulgars. Veieu, sino:
Bol fent ziga-zagues, el rústec camí... fendeix l'espai amb segur vol...
Se'n va ben deixada anar... etc.
En un deis seus versos, parla el senyor
Bosch i Viola de «ma passió i mos versos
sáviament teixits». Es ven que no té cons-
ciéncia de l'ofici, dones. Empra oistó, crea-
ció, concepcíó, adora ció, lilnsió, passió,
perfecció, riallera com a diftongs, i no ho
són en catalá. Així oisió deu ésser conside-
rat com trisíl lab, etc. Rima: or i amor; fe-
brosa i reposa; Univers i seis; embaumado-
res i hores; creadora i bonhora; incitadora i
desflora; verinosa i rosa; sonet i inquiet;
il'lusió i flor; melodiosa i cosa; dolors i flors,
etc. O sia: barreja completa de vocals tó-
niques obertes amb tancades. A més hi ha erradas de sintaxi com: A dintre la vida hi
cerco; on hi ha nascut; un sentor (masculí), etc., etc. No pariem encara, naturalment, de les cacofonies, pedestrismes i altres co ses per l'estil. Hi ha un vers que comenqa
així: Aquesta pelats tu roas que ara oeus en calbera!
La quietud de! pendía, per Josep Mun- teis (Pere Aubert, Olot, 1926) amb un fácil
portic de Tomás Garcés (en el qual din «i clavi en terra el seu bastó»; aquest arcaisme
estarla bé si digués: en terrea de Prouenpa,
p. e.) ens dtiu una aleñada lírica de les mun- tanyes de la Qarrotxa. Els versos de Mun- teis són impregnáis, sovint, de saba virgi- liana: molts d'ells foren escrits després d'una
jornada de camí o d'un sojorn a les cabanes i contenen, de vegades, una reeixida plastí-
citat de visió {Amor colander, p. e.) o imat- ges sortoses com aquesta:
Els penyalars són tremoles fitores
que esperen la earn blanca deis estels.
Unes vegades aristocratitza massa el pai-
satge i d'altres vegades té una expressió ex- cessivament feble. Les imatges escampades
pel Ilibre no están al nivell de l'esmentada,
pero revelen en son autor una sensibilitat subtil. Assenyaiem, entre les composicions,
aqüestes: El boac, Corriot perdut, Munta- nyea en la nit i Tres canpona. El perjudica l'abandonar-se ais versos fáciis.
Técnica. — Hi ha, també, en aquest Ilibre
profusió excessiva d'adjectius. La rima és, sovint, fácil, i conté imperfeccions com la de fer consonar o assonantar la e i la o obertes amb altres de tancades. Fa consonar Ileu i freu, casadora i desflora, tremola i eróla, meva i gleva, etc.; assonantar 50í7«es amb
dolpa; doipa amb posta i pesombre, etc. Considera disiTlab quietud i no fa esdrúixols
mots com: llántia, áuria, gloria. Senyoriala
és emprat per ell amb siiiéresi enlloc de die
res!, etc. L'abundáncia d'adjectius li fa es-
criure versos com aquest: LUÍ bíau, extátic,
de la gorga mansa. I fan pendant amb ex
pressions acurades, aqüestes tan vulgars de: no el toca l'udol, no hi toca cap cent...
Les publicacions de Montserrat. — Els
monjos del Monestir de Montserrat són uns treballadors infatigables. Constantment enri-
queixen la nostra bibliografía amb obres de carácter pietós o de miscelánia religiosa. Des d'aquells penyals que s'alcen al bell mig del cor de la nostra terra irradien constant ment les més altes fulguracions de l'esperit.
Comentada suara la publicació d'una Bi blia monumental editada en la nostra llengua,
obra que per ella sola es mereix tota mena de lloances, resforq deis benedictins conti
nua, encara, en altres aspectes igualment in- teressants. Sovint arriben a les nostres mans