Page 21 - civtat9

faisó goluda i savia, amb mirada d'home i
d'artista que sap apreciar i admirar cada de
tall, cada línea, cada contorn. Era alio un evident enamorament; per5 no un enamora-
ment de la dona, sino, més aviat, de la beu- tat de la dona.
Ella passava i es perdía en una travessia del passeig ciutadá, mentre el contemplatiu i mut admirador romanía com enyorívol i
encegat, no sabent si era un desig de pos- sessió o un anhel inefable de coiitemplació
alio que li produTa aquella mena de segament de carnes i aquella Ilei d'aturament que el deixava com alié a tota realitat, a tota cosa que no fos aquella dona.
Avui que precisament havia deambuiat bona estona pel passeig esperaiit l'hora be- naurada tot assaborint les manyagues sensa- cions del capvespre, es sentía com més pro-
pens a sentir l'excelsa formosor de la dona. 1 passá, passá com tantes vegades, sino
que avui en Hoc d'anar sola l'acompaiiyava una amiga, no tan afavorida com ella, de bon
de l'admirador, foren enfonsades amb la més crua brutalitat.
El so de la veu d'aquella meravella de
earn humana trenca tot l'entelament fantasiós
de la visió. Feia pietat i feia llástima albora
que una forma tan excelsa, tan harmonica i
bella, tingués una semblant tara, que esde- venia molt més accentuada per trobar-la en
semblant perfecció. Escruixia pensar que d'una boca com aquella eixia una veu que hom només podia suposar trobar en un eos corcat pels mals més vergonyosos...
El desencís fou cruel, cruelíssim. Les
imaginades matisacions musicals que havien de sortir d'aquella boca, la realitat les descu
bría sota una cruesa de pesombre.
Era la tara. La fatídica tara — mare del desencís, de la desilMusió i del desengany.
Cap jup, el desiriusionat seguí lentament
passeig amunt. Els Hums il'luminaven freda- ment l'asfalt; passava adés i ara un vehicle — auto, tramvia—, i el ventet matusser s'en-
duia ara una fulla, després una altra, que
tros. Conversaven. Quina conversa més fa
tídica! trics.
L'encegament, la contemplació extática
queia a terra tot voleiant en cercles concén- Alfred QALLART
BIBLIOGRAFIA" LLIBRES DE POESIA
Benauran^a, per Joan Anís. Églogues i altres poemes, per Joan M." Feixas -
Jubileu, per Josep M." López-Picó. — Exaltacions i paisatges,per£'/2nc Bosch
y Viola. — La quietud del pendís, per Josep Miinteis.
Joan Arús, nom prou conegut entre els poetes Catalans, amb el seu darrer Hibre {Benauranpa, Imp. Fere Montaner, Saba- dell 1926) referma algunes de les caracterís-
tiques deis seus Ilibres anteriors. La flu'ídesa
verbal, —de vegades excessivament fácil — tan adaptable ais temes frivols que han des-
pertat en el poeta sabadeHenc motius de reeixida substáncia lírica, de to personal,
perdura en aquest nou recull, per bé que un nou contacte amb la vida li hagi suggerit
noves modul lacions d'un accent més greu. A través d'aquest accent hom hi percep enca
ra com un eco de la passada adolescéncia, el
qual a voltes pren una entonació més viva- ment humana, i és quan l'autor de Benau-
ranfa produeix els seus versos més sortosos.