Page 24 - civtat9

impresos sortits dels obradors tipográfics del Monestir, amb una pulcritud i una cura, tan
perfectes, que més de quatre cases editorials envejarien. Perqué val a dir-ho: tot el qué editen els benedictins de Montserrat porta el
segell de l'elegáncia i la formosor, més que no pas la sentor muntanyenca. Tots els lli-
bres i les revistes que ens vénen de Montse rrat semblen més aviat elaborades per mans urbanes que no pas rustiques. I, tanmateix, els monjos que les produeixen viuen embau- mats en una sentor de farigola i romaní, de cara a la Hum viva i ais aires benastrucs.
Les darreres obres catalanes en prosa. — Entre les darreres novetats de Ilibreria,
cal esmentar les obres de J. Puig i Ferreter «Una mica d'amor»; de J. Roig Raventós, «Montnegre»; dejosep Pía, «Llanterna má
gica»; de Víctor Catalá, «Un film»; d'Agustí Esclasans, «Nous articles inédits». Cadascu- na d'aquestes personalitats adquireix nou re lien a través de llurs respectivos produc-
cions, algunes de Ies quals no son sino re calls d'articles o treballs dispersos com els
que contenen els Ilibres d'En Pía, Puig i Fe rreter i Esclasans. Víctor Catalá i J. Roig i Raventós ens donen dues noves novel'les.
Poca cosa podem dir de la primera d'aques
tes dues personalitats, car el seu prestigi
resta ja consagrat de sobres per les altres
novel'les que ens ha donat anteriorment.
Roig i Raventós, en canvi esdevé cada dia més definit i interessant, és una personalitat
que creix, sinó gradualment amb cada nou Ilibre que ens dóna, creix amb la seva obra
total. Esperem encara d'ell la seva novel'la
definitiva, per bé que «Flama vivent» i «L'ermitá Maurici» en siguin ja un avant
goút áe positiva válua. No podem acabar, encara, sense esmentar la petjada ferma de
Puig i Ferreter qui s'és col'locat de bell an- tuvi al rengle deis millors prosistes Catalans.
La seva prosa ágil i clara, roent i incisiva,
en algunes págines d'«Una mica d'amor»
assoleix accents d' humanitat magnifies. Cal
esperar de Puig i Ferreter grans coses. Jo-
sep Pía i Agustí Esclasans, tan oposats pel
que ateny a la significació respectiva de ca-
dascun, són dues veus definides amb les
quals un hom pot o no estar d'acord; pero és just de convenir que tots dos es presenten
sempre amb el pit obert i el front alt. Joan ALZINA
0) Encomengar aqüestes critiques, volem constatar com en elles no hi inclourem obres de cap deis nostres redac tors; aixi la nostra Ilibertat será sempre completa i no estará
supeditada a cap mena de prevenció.
LA VIDA ARTÍSTICA
Després de La Pinacoteca, les Galeríes Laíetanes han commemorat el centenari de la naixenqa del gran pintor Ramon Martí i Alsina. A l'entorn d'unes teles immortals d' aquest pintor, altres del seu precursor Ll. Rigalt i deis seus contemporanis Benet Mercadé, Simó Gómez, Tomás Moragas, Torres i Armengol i fins de Serra i Porson
que no fou deis que endolcí més la vida de Martí. Al costat d'aquests i d'altres artistes
18-
de l'época de Ramon Martí, els seus deixe- bles joaquim Vayreda i Modest Urgell. Real- ment era, com cantava el catáleg, una Ex- posició Extraordinária de Pintura Catalana
de Mestres del segle XIX®.
Mentrestant la Molt II lustre junta de Mu-
seus de Barcelona, ha deixat passar aquest esdeveniment sense adquirir ni una sola tela. Obres com el jardí (n.° 18 del catáleg) i el paisatge de Vilamajor (n." 37 bis), «El