Page 19 - civtat9

sota el mantel! d'un cel cobert d'estrelles,
guardava ell el ramat, i el prevenía si dintre Tespessor de la boscúria
sentía l'udolar de la llopada.
Més tard, quan ja en el cel d'un blau pun'ssim muntava radiant la blanca lluna,
tornaven deis estanys de la maresma
els carros que portaven a la granja
el fenc deis riberals, que l'aire omplia d'aromes penetrants i salabrosos.
LluTen els cavalls en les crineres
les gotes de rosada vespertina;
i els virolats penjolls de Margues borles
que ornaven llurs arreus, balandrejaven flotant com brancs florits d'arbós o grévol.
Les vaques arribant es detenien, i rhábil munyidora les galledes
omplia amb raigs de Met escumejanta,
que daveii una música sonora
al caure en regulars interrniténcies.
Remorejava tot en la masia;
la gent parlant amb xiscles i rialles,
les bésties en les quadres i en les eres
i els grans batents de les feixugues portes
que els mossos de la granja amb mans robustes anaven ajustant. Després callava
la fressa poc a poc, i en el silenci durant la nit la casa romanía.
Josep-Maria garganta, trad.