Page 18 - civtat9

tots els scrolls semblaven concertar-se,
i els cants dels galls pels volts de les inasies, el plácid gemegar de les colomes,
el xerroteig d'ocells a voladuries
i els crits de la mainada joguinera
semblaven una música acordada,
parlant baixet d'amor amb dolQ murmuri.
En tant el sol esplendorós Huía,
vestint entorn els núvols d'or i porpra,
fitava el món amb amorosa ullada
i matisant el rou de cada fulla
amb tons multicolors, apareixien
els pins de la boscüria lluminosa
com I'arbre venerat, que els antics perses amb joies i amb estofes adorna ven.
I van tornar la calma i el silenci
propicis ais afectes. Quan el dia tocava ja al seu fi sobre la terra,
baixava l'ombra negra del crepuscle,
guiant al cel l'estrella de la tarda
i els somnolents ramats a les masies. Marcant en el camí les ampies petges, les vaques al retorn de la pastura
ja el cap en les companyes apoiaven, ja, obrint voluptuoses llurs narines, copsaven l'aura fresca i delitosa. Brandant pausadament la seva esquella, al coll un floc, present d'Evangelina,
la blanca vedelleta enfront marxava,
guiant el ramadet, com orgullosa d'haver guanyat el cor de sa mestressa.
Seguía al seu pastor una tocada
d'ovelles, retornant de la marina,
on l'herba era més grassa i esponjosa;
i el gos, sempre a l'aguait de les ovelles, el pas feia avivar a les tardanes,
corrent i onejant la llarga cua,
com si sentís l'orgull del seu ofici. Quan, alta nit, el veil pastor ronxava