Page 16 - civtat9

1. Porta el Ilibre a la nena.
2. Porta-// el Ilibre (a la nena). - (La nena ter-
me indirecte).
3. Porta'/ a la nena (el Ilibre). - (El Ilibre résim
directe).
Pero I'aplicacio d'aquesta norma porta sovint a solucions contráries a l'ús deis clas sics. Posarem un cas de mostra.
«E aquest Ermengou fo ab lo comte de Barce lona En Ramon Berenguer al setge e a la preso de Lérida, a/^ua/molt fl/uí/u al pendre». (Crón. deis Comtes, Xll, 18, 20).
Si demanávem ais llegidors de fer la substitució pel pronom personal en l'expres- sió: al qual (comte) molt ojuda, molts ens donarien, Vajada, i pocs potser li ojuda. Segons els primers caldria dir: ajado el mea germá; segons els altres, ajado al mea germá. ¿Qui té la rao? Els clássics antics hagueren dit: al mea germá, perqué per ells ajadar era verb neutre, i aquesta válua an- tiga es conserva en la parla viva deis llocs no influenciáis del castellá. Els que n'estan més, ja fan el verb ajadar tranzitiu, i apli- cant la norma de la substitució, dirán ajado el mea germá. ¿Quina de les dues dites és més catalana? Sense cap mena de dubte: ajado al mea germá, tot i portant la preposició a. En l'altra forma: ajado el mea germá, hi ha un castellanisme, no en la preposició, sinó en la manca d'ella, perqué deixar-la suposa que fem el verb ajadar tranzitiu, i aixo és degut a influéncia castellana. Cal, dones, teñir l'ull viu, i saber si els verbs que ara fem tranzitius, ho eren en l'antigor, o al con- trari; i si hi ha hagut canvi en un deis dos sentits, cal assegurar-se que aquest és legí- tim i no ve d' una influéncia desviadora. ¡Quin camp d'estudi, quasi verge encara, pels restauradors del llenguatge!
No I'arrabassarem ara, que aixo dema- na tot un estudi i ben extens. Solament fa- rem algunes indicacions orientadores. Hi ha verbs que sempre s'usen intranzitivament
10-
i mai porten régim directe. Darrera d'ells no es podrá ometre mai la preposició a si
porten régim, que será sempre indirecte:
resignar al papat. N'hi ha d'altres, que ge- neralment són tranzitius, pero de vegades
s'usen absolutament en sentit neutre. Darre ra d'ells caldrá posar o no posar la preposi ció a, segons el sentit que actualment tinguin en la proposició:
1. Els atrevits es piquen els dits.
2. Més picava a íes noies no teñir baliadors.
Finalment hi ha verbs que poden portar els dos régims: dona el Ilibre a la nena. Darrera d'aquests l'un terme portará pre posició i l'altre no.
Aquests tercers no són tan posats a fer-hi errades. Pero en els altres, fins i tot escrip- tors ben acreditats, de vegades hi tenen des-
cuits, portats potser per la preocupació d'es- quivar la a castellana:
«La matemática—pictóricament parlant—ha de
compter sempre amb els factors materialitzadors, que en realitat, pel que fa el cas, són els factors essencials.»
Fer el cas i fer al cas tenen sentits ben
diferents, com fer el pes i fer o interessar al pes. Aquí calia el sentit neutre de fer i l'ús
corréete demanava pel que fa al cas. Notarem per acabar que En Metge fa in-
tranzitius els verbs: complaare, obeir, resis
tir, resignar, servir, sermonar, menaqar,
ajadar, etc. ('), que ara donarien lo, i no II, si féssim la substitució pronominal.
En així no cal anar massa de pressa en treure la a del terme regit, i potser caldrá
afegir-ne moltes allá on ni se'ns acut po- sar-ne.
JosEP CALVERAS, S. J.
(Continuará)
(1) Anfós Par, Sintaxi Catalana, pág. 154.