Page 14 - civtat9

nostres classics, d'avantposar-lis sempre el
tractament En, Na. La parla viva conserva
aquesta tradició de diferent manera, segons les comarques. Amb nom de dona el tracta
ment és la a Catalunya, la María, l'Agnés; amb nom d'home o el, í sempre, el Pere,
l'Ignasi; o /' seguint vocal i en seguint con sonant, En Joan, l'Esteoe. I tocant els noms sagrats de Jesús, Maria, i Déu en sentit per sonal i afectuós, caldria anomenar-los o com feien els nostres classics: Nostre Senyor Déu, Nostre Senyor Jesús, o Nostre Senyor solament, Nostra Dona Sta. María, o també el bon Déu, el bon Jesús, Maria Senyora nostra, la Mare de Déu, etc.
***
10. Una construcció hi ha en la parla corrent de Mallorca que és avinent examinar
aquí. És ja fa temps norma del parlar balear
posar la preposició a davant del nom, tant si és de persona com de cosa, sempre que
per donar més forqa a l'expressió, després d'haver posat el pronom personal, s'intro-
dueix el mateix nom ('): Creu-Xo, a ton pare; No la tanquis, a la porta. ¿Té alguna expli- cació raonable aquest ús? Examinem ho.
Traiem la preposició a, i tindrem: no la tanquis la porta, creu-lo ton pare. En
aquesta forma la, lo son evidentment redun-
dants, perqué no son necessaris a fixar el
régim directe: no tanquis la porta, creu ton
pare, defineixen prou el sentit. Pero si bé ho mirem, no és aquesta la forga de les dites
balears. Creu-lo, no la tanquis, en la inten- ció de qui les diu son expressions acabades;
pero després com aquell que es repensa i tem no ésser prou comprés, afegeix el terme de referencia. Creu-lo; a ton pare (s'entén); No la tanquis; a la porta (em re-
fereixo). Pero és ben catalá posar la prepo sició a davant d'un nom que és terme de
referéncia: quant és a la qüestió present, aixo és, pel que fa a la qüestió present.
Aquesta pensem que és la forqa de a ton
(1) Primer Congrés de la Llengua, pág.I21.TambéaCa- talunya són vives diles com aquesta: ahir la vaig veure amb ella; aixó és: a ella, en ella, pronunciat amb ella.
pare, a la porta de les dites mallorquines, que poden tenir-se per ben raonades en aquesta forma.
11. 1 amb aixo tenim també l'explicació de l'ús modern tocant els pronoms forts, que són régim directe, diferent de i'üs clássic tradicional.
1. «Ai qua! jo coman mi e tots mes afers»
(Valter 88).
2. «totstemps he conegut tu per bo» (Val
ter 159).
3. «car si mi has perdut,» (Somni 174).
4. Al qual m' encomano a mi amb tots els meus
afers.
5. Sempre t'he conegut a tu per bo.
6. perqué, si m' has perdut a mi...
En 1, 2, 3 entre el verb i el pronom fort
régim mi, tu, mi, no hi ha cap altre pronom áton repetit. En 4, 5, 6, que és la manera de dir moderna, el verb porta un pronom áton de costat: xri encomano, i'he conegut, nfhas perdut; amb aixo el sentit és perfecto. A mi, a tu, a mi, són explicacions aclaratóries o reforqaments, i d'ells en podem donar una explicació semblant a la de la construcció mallorquina: creu-lo, a ton pare. No es tracta, dones, d'una excepció a la Ilei del régim directe sense preposició; són un afegi- tó declaratiu o de reforqament, i naturalment ha de portar una preposició introductora o d'enllaQ. Dir: a eli, vcC encoman mi, a més a més d'ésser dita plenástica, perqué sobra el pronom áton de m' encomano, no s'adiu
gens a les orelles modernos, com tampoc la construcció antiga: a ell encoman mi.
12. 1 és que modernament la llengua tendeix a prescindir deis pronoms tonics re-
gits en la forma mi, si. El pronom de segona persona no en té: tu, de tu, per tu.
1. Entre tu i jo ho arreglarem aviat. 2. Guaita, jo, si me n'han donat.
3. En jo no hi pensis per res.
4. Oi ell, no /'agafarás pas.
5. Elles no estimen ningü, sinó elles mateixes. 6. Jo, em semblava un any aquella estona.
En 2, 4, 6, JO, ell, jo sense preposició tenen forpa de quant és a mi, pel qué el toca a ell, i es construeixen absolutament
posats al comeuQament. I és cosa notadora que aquesta repetició inicial del pronom no