Page 15 - civtat9

porta preposició. En 1,3, 5, tenim una ex- tensió de la forma torta del subjecte ais casos regits. En ell aquest ús és quasi gene ral: tant que la Mengua viva usa molt poques. vegades la forma si. En tu l'extensió és completa i deriva del temps dels clássics: En jo l'extensió sobre les formes regides es troba en estat de conquesta ('). Cal tenir-ho
present, per no condemnar massa de pressa usos de la Mengua popular que no trobem en
els clássics mig-evals.
13. Per no deixar res en aquest punt
del régim directe sense preposició, cal exa minar finalment aqüestes dites:
1. Es míraven l'un a l'altre.
2. El perseguía com el gal a la rata.
3. Jo rentaré la Maria i tu a la Joana.
¿És imprescindible la preposició a davant del régim directe en dites d'aquest caient?
Del patró 3 més amunt hem posat un
exemple sense a, i ningú se n'haurá adonat de l'abséncia de la preposició: Certs heret-
ges contemporanis valen que Thome es fa-
briqui la reiigió de la propia substancia., com l'aranya soiitária la seva tela; que
són paraules del Dr. Torras i Bages en la «Exhortació al Piadós lector» de la primera edició del Nou Testament catalá, traducció del Dr. Marian Serra i Esturí, (1912). Igual- ment, dones, podrem dir: Jo rentaré la Ma ria i tu la Joana.
Encara més; si podem passar-nos sense
preposició en el complexe: com Caranya la la seva tela, Munyá del verb i afegit a una
oració de sentit pie, podrem amb més raó deixar-la en Texemple 2: el perseguía com el gat la rata; el gat, evidentment és el
subjecte; i si volíem que ho tos la rata, diríem: com la rata el gat, o com amb el
gat ho fa la rata.
Del patró 1 tenim aquesta dita popular:
es barallaven com gat i gos; podrem dir dones: es míraven Tun i Taitre, o també: es míraven tots dos, o Tun mirava Taitre.
En resum, no hi ha cap necessitat de fer aquí una excepció.
(1) A rEmpordá es diu sovint: «.4m¿>/o no hi compteu»;
'perjo no quedis». Genís, El auxiliar del Maestro Catalán, part. 2.", 1909, pág. 18.
***
14. Deis extrems en evitar la preposi ció a en el régim directe també hi ha quel- com a dir. Hem pariat no fa gaire (n.° 10) de Tús redundant dels pronoms átons, si
s'expressa en la mateixa preposició el subs- tantiu o pronom tónic de referéncia:
El Déti de cels i terra no /'hem vist mai.
Considerant les coses isoladament, un hom condemnaria sempre aquest pleonasme sense raó. Pero estudiant de conjunt els fets de la Mengua, aquesta repetició pot resultar
imprescindible; i aquí en tenim un cas, quan el régim directe sense preposició no ve prou
definit pel contexte o la forma del verb.
«Vindria una anyada de bolets engrescadora, que deixaria record i esmentaria la historia.»
L'agent de deixaria és evidentment una
anyada; la coiistrucció simétrica: que deixa ria, i esmentaria, fa prendre de primer antu- vi igualment com agent á'esmentaria, una
anyada, tant més que historia gramatical- ment cau en el Hoc més propi del régim di
recte. En així el sentit que primer acut, és
que l'anyada faria esment de ia historia; i és tot el contrari aixo que Tautor vol signi
ficar; és a dir, que la historia faria esment de l'anyada. Es feia, dones, necessari un
pronom per advertir el canvi de subjecte i de sentit:
que deixaria record i l'esmentaria la história.
Semblant recurs era conegut del clássics. Llegim en Félix de les Maravelles (v. 1,
pág. 180):
«Vazamant es tan forts en sa sequetat, que no / pot lo foch fondre; lo qual focti fon loferre.»
15. El régim directe no ha de portar
preposició; pero aquesta és el distintiu del terme indirecte del verb (n.° 5).
1 heus aquí un nou problema, que molts resolen malament: Un substantiu regit, ¿quan és terme directe i quan indirecte?
Encertadament s'és proposada com a norma la substitució del nom pel pronom de 3.® persona. Si d'aquesta resulta li, el nom és terme indirecte, si lo o la, és régim directe.