Page 12 - civtat9

Els homes I no volen els pares (pares régim)
mal criats ( no els volen els pares (pares subjecte)
9. No les estimen les mullers els homes mal criats.
10. Les mullers els homes mal criats no les estimen.
Tants canvis són possibles en castellá com en catalá, en aquell per obra de la pre
posició a, en aquest intervenint-hi el pronom les, afegit al verb, quan el régim directe passa davant del subjecte, com en 8, 9, 10. Tampoc la perfecció expressiva diu res aquí de part de la imitació castellana.
7. Pero no és pas necessari posar sem
pre el pronom al costat del verb, quan el régim va davant del subjecte. Si el sentit del contexte o la forma del verb diuen prou
quin és l'un i l'altre ens en podrem passar, sense perill de coii.usió.
1. La pols el vent aixeca.
2. Les alzines els llamps esberlen.
3. El poder de Déu canten els cels.
4. El Crist volem adorar.
5. El pare fan felig els filis.
6. Els filis fa felinos el pare.
7. Les gallines han tornades, no els coloms. 8. Onades alfa el vent.
En 1 i 2 el sentit diu prou que la pols i les alzines són el régim directe, perqué no és possible que la pols aixequi vent, ni que les alzines esberlin llarnps. En 3, 4, 5 la forma plural del verb diu prou que no pot ésser subjecte una cosa singular, el poder, el Crist, el pare. En 6 passa el contrari: el verb és singular; no será, dones, subjecte els
n i o e ms i t e n e l s m a e r s m( a e r s é r g mi ) jecte)
no els estimen les mares (mares sub
niorespecetnelsmuelrs(muelrsrégmi ) subjecte)
no els respecten les mullers (mullers
» I no fan feligos els fills (fills régim)
» i no els fan felipos els fills (fills subjecte)
Tenim, dones, que un pronom personal
afegit a! costat del verb fa passar a subjecte el nom que segueix i que naturalment seria
el régim directe. En aixi és ciar que sense la
preposició a davant del régim directe, és ben possible distingir sempre quin és el sub
jecte i quin el régim, sense anar a la forma passiva, que és també un bon recurs, pero queno potésser I'ordinari. La claretat, dones, tractant-se de noms substantius, no diu res a favor de la práctica imitada del castellá. 5. Repareu aquests altres exemples:
1. El pare al punt de la mort encomanava les
filies a una germana que tenia.
2. El pare al punt de la mort encomanava a les
filies a una germana que tenia.
En 1 és dar quines son les recomanades i a qui son recomanades, les filies a la ger
mana; en 2, pero, no ho sabem distingir prou. Aquest inconvenient que té la construccio de
régim directe precedit de la preposició a de confondre's amb el terme indirecte que també
la porta, tal com passa en 2, que és la cons
truccio castellana, en catalá no pot existir, filis. En 5 i 6 encara serveix de distintiu
si conservem el régim directe sense preposi ció. La claretat, dones, fa costat aquí a la
construcció tradicional.
6. Quan és a la perfecció expressiva
del llenguatge, tot el punt gira, sobre quina construcció permet més la Iliure col'locació de les paraules. Comparem:
1. Los padres iracundos educan mal a sus hijos. 2. Los padres iracundos a sus hijos educan mal. 3. A sus hijos educan mal los padres iracundos. 4. Educan mal a sus hijos los padres iracundos. 5. A sus hijos los padres iracundos educan mal.
6. Els homes mal criats no estimen les mullers. 7. Els homes mal criats les mullers no estimen. 8. Les mullers no les estimen els homes mal
criats.
l'atribut fellr; o fellQos concordat amb el ré
gim directe. En 7 el participi concordat ior- nades diu que les gallines és régim. En 8,
finalment, la forma singular del verb i el sentit mateix fan albora ben clara la distinció.
*+*
8. Resta examinar la parla viva i veure si és universal i constant l'iis de la preposi ció a davant del régim directe. Si res d'aixó no trobem, manté tots els seus drets la cons trucció deis clássics, i la llengua literária podrá consagrar definitivament l'ús del régim directe sense preposició, quan és un nom substantiu.