Page 9 - civtat7

APLICACIONS AGRiCOLES DEL RADI
la feixa testimoni de 125 % i fins de 146 7o.
Amb l'escarola s'és registrada una sobrepro-
ducció de 55 7o. Els exemples podrien mul-
tiplicar-se, puix que les experiéncies d'aques- ta classe s'han realitzat a milers solament a
Espanya.
Pertant, el benéfic influxe de la radiactivi
tat en les plantes és innegable. Passem,
dones, ja, a exposar la manera de servir-se hom d'ella i el procés provable d'aquest
influxe.
b) Adobs radiactius. S'ha comprovat que el radi es troba tan escampat per la na
tura, que difícilment hi ha roca ni terreny
a) Efectes de la radíactivítat en les
plantes. — Nombrosos son ja els assaigs en quantitats infinitessimals. Ara bé: com el
Si son interessants les aplicacions tera-
péutiques dels radieiements, segons varem veure en el número de marq, no ho son menys,
sino tal volta encara més les aplicacions
agrícoles deis mateixos. La ciencia agrícola radiactiva pot dir-se que nasqué ahir, i avui
la contemplem arbre gemat, que extén ses
benéfiques branques per totes les nacions civilitzades, i particularment per terres d'Es- panya, que, en aquesta matéria, res no tenen d'envejar ais paTsos més cuites del món. Les dades que, a continuació, presentaré dirán si estic en el cert en fer aqüestes decla- racions.
practicats, i freqüentment les revistes porten dades curioses sobre llurs resultats. Abaos
de tot s'ha tractat d'esbrinar l'influxe de la radiactivitat en la germinació de les llavors. Per aquest fi en torretes de fang o de vidre es coEloca aigua amb substancies radiactives en unes, i en altres aigua sola. Sobre la su
perficie de l'aigua s'hi penja una tela metál- lica, que aguanta les llavors coElocades sobre
paper de filtre humit. Es tapen herméticament tots els recipients amb un vidre, i passats
varis dies s'examinen les llavors, comparant- les amb les llavors testimonis, o sigui, les
que no comporten cap substáncia radiactiva. Deis assaigs fins ara practicats es dedueix
que la facultat i energía germinativa de les llavors queda extraordináriament afavorida
per la radiactivitat, essent a més digne d'es- mentar-se que quantitats excessives de pro
ductes radífers son més bé perjudicials, que no pas profitoses.
Ni solament en la germinació palesa son benéfic influxe la radiactivitat, sino ádhuc en tota la vegetado de les plantes, inclús en la
quantitat i qualitat del gra en les cullites. Experiéncies fetes amb feixes sembrades d'aufals i enriquides amb productes radiactius han demostrat un excés de producció sobre
radi emet de continu el gas radiactiu ano- menat radiado, d'aquí que, junt amb l'aire
empresonat en el subsol, s'hi trobi acumula da emanació de radi, com fácilment pot com-
probar-se extraient-lo a certa profunditat
mitjanqant un aspirador i analizant-lo després sota el punt de vista radiactiu. Aixo que aca-
bem de dir del radi pot aplicar-se ais demés cossos radiactius, alguns deis quals emeten també la seva corresponent emanació gaseo sa. Aqüestes emanacions són un xic solubles en l'aigua i en gran part són retingudes per la mateixa terra, si bé lentament es difun- deixen per l'aire, sobretot quan es remou la terra al conreuar. D'aqui que, no solament poden ésser radiactives les roques i terres de conreu, sinó ádhuc els mateixos adobs i les aigües de pluja i de rec, per l'emanació que portin disolta, i fins i tot poden ésser radiactius l'aire atmosféric i el subsol. La máxima radiactivitat de l'aire en el subsol sembla residir a la profunditat de mig metre, i en les valors d'aquesta radiactivitat influei- xen la pressió barométrica i l'estat del cel.
Segons aixo, en proposar la radiactivitat d'una terra s'han d'especificar les emanacions
i gasos radiactius i les substáncies fixes ra diactives, és a dir, no gaseosos. Com a resul-
- 133
que no el contingui, encara que no sigui sino