Page 10 - civtat7

tat dels nous coneixements sobre el radi, ha
surgit una interessant classificació de les te- rres de conreu basada en el grau de radiac-
tivitat. Fins ara es dividien les ierres de
conreu, respecte a llur fertilitat, en ierres de primera, de segona i de tercera classe; pero el Sr. Muñoz del Castillo distingeix en cada classe quatre subgrups, que anomena de ra- diactivitat baixa, de radiactivitat mitja, de
radiactivitat alta i de radiactivitat excepcio nal. I encara cada u d'aquests grups el sub- divideix en dos varietats: la primera comprén els terrenys de radiactivitat deguda al radi, que és el cas més general, i la segona els terrenys de radiactivitat deguda al tori o ac- tini. Per aixo és que actualment es veuen en análisis oficiáis ierres classificades amb els
següents termes: De tercera classe, Radiac tivitat alta, Varietal C; és a dir, de radiac
tivitat deguda al tori o a l'actini.
Essent en la majoria deis casos molt cions. L'emanació de radi és un xic soluble
tenue la radiactivitat deis terrenys, d'aquí
que prompte es pensés en augmentar la mit- janqant l'addició de substancies radiactivos, constituint els anomenats adobs radiactius. Els productes radiactius empleats per ado bar els terrenys poden ésser productes so lids insolubles en l'aigua, solids solubles i ádhuc poden ésser productes gaseosos, dis-
tingint-se notablement la manera d'usar-los,
segons que pertanyin a la primera, segona o tercera classe d'adobs.
En general els adobs insolubles són ro
ques o ierres finament pulveritzades, que naturalment contenen una forta proporció de
radielement. Les dues marques estrangeres
més acreditades són: l'anglesa H. B. C. i la
francesa B. B. R. La primera té muntada una
fábrica a Portugal i l'adob que ven es cotiza
a 250 pessetes els IODO quilos. Entre els
adobs radiactius nacionals figuren el gran
jaciment de fonolita de Canaries, certes
argües i un granit calcolífer de les Provín- cies de Madrid i Segovia, i sobretot la roca
d'un gran jaciment a Fenalitx (Mallorca),
que, pulveritzada, es comenqá a difondre amb el nom de radita.
Els productes radiactius solubles solen
emplear-se amb molt escassa quantitat, puix que contenen notablement forta proporció de
134 -
en l'aigua, i consegüentment arrastrable per
l'aigua de pluja o de rec a les capes profun des del subsól. Un cop allí, l'emanació que
es desprén será retinguda per la terra profun
da que obra com a membrana Impermeable,
sense que per tant sa profitosa influencia arrl-
bi a les arreis de les plantes. Per aixó convé
que els adobs radiactius s'espargeixin sobre la terra, o al máxim s'introdueixin en clots poc
profunds oberts ais costats de la planta; un cop acabades aqüestes manipulacions, re- gui's de manera que l'aigua no corrí fora de la propietat o a punts més baixos on pugui enclotar-se.
c) Influencia deis adobs radiactius en la fertilitat de les Ierres. — No han faltat es-
céptics de Teficácia d'aquests adobs en els cultius. No pocs s'han preguntat si llur utilit-
zació es fundava en bases veritablement
científiques. Com és possible, es deien al- tres, admetre en les cullites efectes tan sor-
prenents, com es publiquen, amb l'ús de
quantitats mínimes d'adobs radiactius? Si to tes les terres de conreu, objectaven altres,
contenen ja substáncies radiactivos en pro-
porcions no despreciables, com s'entén que
s'augmenti la fertilitat del terreny amb l'adi- ció d'adobs radiactius que, al cap i a la fi, in-
clouen principis fertilitzants radiactius en
metall radífer, i a més procedeixen de llargs
tractaments, efectuáis en fábriques dispostes per aquest objecte. Els més freqüents
d'aquests productes són el nitrat d'urani i el nitrat de tori, que acostumen a emplear-se
en la dos! de 7 grams de cada u d'ells per
hectárea de terreny; pero, com no seria pas
possible espargir convenientment tan insig nificant quantitat de substáncia en una gran extensió de terreny, s'ha ideat el següent
artifici, molt senzill, per cert. Es disolen 7 grams de nitrat radifer en 10 litres d'aigua; després s'hi afegeix a aquesta aigua l'adob mineral, que sense aixó ja s'hi tiraria en el terreny (comunament 50 quilos per hectárea); es remena bé amb una fusta i es deixa secar; un cop sec s'espargeix per la terra com
qualsevol adob ordinari.
En la forma de repartir els adobs radiac
tius deuen tenir-se presents algunes precau-