Page 7 - civtat7

L'acció qualitat nacional
No hi ha dubte que en tota puixanqa na cional, l'activitat, l'actuació, l'acció en fi, ocupen un Hoc preíerent. Sempre al costat
deis mitjans propicis, de les circumstáncies
favoreixedores, hi ha hagut una alta ideali-
tat que superant-les ha donat, per damunt de k les vicissituds, una unitat d'acció a l'empresa,
moltes vegades molt allunyada a un concep to ciar del qué hauria d'ésser la plenitud nacional.
1 és que V acció té aquesta gran virtut
quan va acompanyada d'una ideología enno- blidora; no solament dona vida a les coses a les quals l'home amb el seu esforq infon vi-
talitat, sinó que al volt d'ella necessariament viuen, íent com de puntáis a l'acció princi
pal, una serie d'accions secundarles que amb el temps molt bé poden esdevenir per una
major comprensió, o per una necessitat més
grossa, l'acció principal. Nosaltres en tenim actualment molts exemples de com per mitjá
d'una actuació que fins fa poc era conside rada com a secundaria, per les circumstán- cies especiáis deis moments presents ha es-
devingut la principal. La qüestió és no estar se parats, que després d'uns temps uns al- tres en vénen.
I és que al costat de l'instint deis pobles
ocupa un Hoc de preferencia la reflexió. Sense reflexió els pobles són com orbs. El
cas és que en l'esperit public, en elaborar-se
instintivament els moviments de sensibilitat
i d'imaginació que donen Hoc a les transfor-
macions morals i estats d'esperit peculiars
de totes aqüestes reaccions instintives, neixi
i prengui eos l'actitud psicológica de la col-
lectivitat i de doctrina orientadora de l'acció
nacional com a mitjá de reeiximent total.
Aquesta és, potser, la prova més clara i con- vincent del desvetllament total d'un poblé, i
per tant se H acosten temps d'esplendor.
Així és, dones, al costat d'una renaixen-
qa artística o literaria, moral, religiosa o so cial, produída pels instints i ajudada per les circumstáncies; al costat d'un desemperesi- ment total i no provocat d'un poblé, produTts, perexemple, per l'exaltació del sentiment de la raga o de la imaginació col'lectiva; i cal que quan aquesta renaixenqa o aquest de- semperesiment tinguin la forqa deis fets, actui amb tota la vigoria que és capaq de reportar l'acció com a doctrina col'lecliva de la nacionalitat que ve a ésser l'ajuda de la reflexió sobre l'instint de la idealitat enno- blidora, sobre el determinisme encarcarat i fatalista.
J. M." BORONAT RECASENS
LES TRES BESADES
Si ton front pogués besar
(poc a poquet les ombres creixien) un cínyell t'iría fent,
de niurtra i roses, la posta.
Sí gosés besar-te els ulls
(poc a poquet l'estel decantava's) volaría el rossinyol
a portar-te tarongina.
Sí en ton llaví poso el mea
(poc a poquet venia la Iluna) brandarlen en la nít
díamants, les olíveres.
TOMÁS GARCÉS
— 131