Page 11 - civtat7

quantitat insignificant comparada amb la que normaiment existeix ja en les ierres de
conreu?
A aqüestes objeccions es respon amb Ies
següents consideracions: els fets canten, se- gons diu I'adagi, i davant dels fets les objec cions d'ordre especulatiu cauen desplomados
per manca de fonament. Pero, anant ara a cercar ais adversaris en els mateixos redac
tes on es troben encastellats, se'ls poden pro-
posar altres fets semblants innegables.
Que no s'explica com quantitats tan exi-
d) L'Instituí de Radiactivitat de Ma drid. — No vull acabar aquest acticle sense
parlar d'aquest Institut, que, en matéria de radiactivitat, coTloca Espanya al davant de Ies nacions més avenpades. L' ánima, per dir-ho així, deis estudis radiactius a nostra
Península, ha estat el Dr. Muñoz del Casti llo, el qual aconseguí interessar ais Poders Publics per a la creació d'un centre nacional establert a Madrid.
La primera manifestació del favor oficial en pro de la introducció a Espanya deis es
gües d'element radiactiu poden ésser d'algu- tudis i investigacions referents a la nova
na eficacia? És que no estem ja habituáis a veure'n notable influéncia en quantitats molt
petites de matéria? Des de fa temps s'ha ob- servat que cap planta prospera en torretes
de plata. A qué es deu aixó? Sens dubte a
qué l'aigua dissolt, en quantitats infinitessi- mals, quelcom de plata, que per cap mitjá químic pot descubrir-se; pero el suficient per a paralitzar la vida deis vegetáis. Dones, po- dent tan exigües quantitats de veri paralitzar la vida de les plantes, no podran fer 1' efecte contrari quantitats exigües d'altres matéries, o sia, activar llur desenrotllament?
Que és insignificant la quantitat de subs tancia radiactiva que s'hi afegeix a la terra,
comparant-la amb la que ja té naturalment?
Anem ais números. Totes les ierres in- al convenciment de la importáncia assolida
clouen quelcom d'ácid fosféric i, a 1'adobar les amb superfosfats, se'ls afegeix sola- ment el 10 7„ del que tenen naturalment. Ara bé: en adobar un terreny amb 7 grams de
per la nova Direcció, i així el Govern, en 1910, aixecá el Laboratori de Radiactivitat a la categoría di Institut, concedint-li després, en 1913, edifici propi per a poder desenrot-
nitrat d'urani per hectárea, se li afegeix el Har convenientment sa activitat. Encara en
60 7o de l'urani existent en el terreny. Els efectes de l'adició de 10 7„ d'ácid fosforices deixen sentir en les cullites, i, no han de ma- nifestar-se també els efectes de l'addició de 60 7o d'urani?
La influéncia máxima de la radiactivitat s'ha observat en les plantes de forratge i en les lieguminoses, afavorint la nitrificació, o sia, la fixació del nitrogen de Taire. Fuix que primerament activa la fixació directa, aug- mentant-Ia, encara que s'hagin eliminat de la terra per calcinació totes les bactéries nitrifi-
cants; i en segon Hoc, activa la fixació indi
recta, ja queafavoreix notablement el desen- rotllodels bacterioides i bactéries nitrificants.
1920 es creá un servei de medicions radiac- tives, que es verifica gratuTtament, segons ho adverteix el propi Butlleti de T Institut de Radiactivitat amb aqüestes paraules: «íE/ re-
goneixement de la radiactivitat d' aigües, terres, minerals i roques, seguen verifícant- se, com fins aquí, gratuitament. L' Institut facilita instruccions per a la presa i envió
de most res, tant d' aigües corn de gasas*. Així es troba a les tapes de Túltim número
del Butlleti.
En 1920 Tedat avangada del Sr. Muñoz
del Castillo féu que se Texonerés de la part treballosa del cárrec, i així per Reial Ordre se Tanomená Director honorari i per la ma-
branca científica de la radiactivitat, tingué
Hoc en 1903. Més tard, en 1906, Tactivitat i
les no interrompudes gestions del creador
d'aquesta obra, donaren per resultat la cons- titució oficial del Laboratori de Radiactivi
tat, del qual fou anomenat Director el propi D. Josep Muñoz del Castillo. En 1908 co-
mengá aquest nou organisme a publicar un
Butlleti, i amb Testudi i impressió del mapa
provisional de la radiactivitat natural d'Espa-
nya, així mineral com hidrotermal, es desvet- Há el natural interés entre els agricultors,
metges i mineralogistes.
Aquests i altres treballs de molt diferent
índole, que ara no especifico per a no allar-
gar-me massa, portaren ais Poders Publics