Page 8 - civtat7
P. 8
A LA FONT D'ABRIL
Ai, regalada Font d'Abril, fontana
que el tomb amoroseixes dels camina, vora la gala olla de Ronqana,
que és olla de molts pins.
Un dia et vaig conéixé a I'estiuada, era I'agost— canícula de foe—,
que amb dos fidels amies, de caminada, finiem al teu Hoc.
Des d'aquell dia m'abelleix ta fama i en die la teva histbria plaent;
que, com l'amor, en el record s'inflama, i em torna al pensament.
Recordaré aquell raig que em regalaves, com. una primavera, gola endins,
amblan estol de campanetes blaves i un pom de romanins.
Recordaré la fresca de les ramea
de moltes menea que et feien el volt,
el remoreig del vent amb tantea games, el cant del verderol.
Salve, la Font, que així com ets manyaga al temps de la caló i del gran solell,
pero a l'hivern occeixes, i no amb daga, sageta ni coltell;
sinó amb la greu gelor que s'encomana com un veri a aquell que ti ha begut;
per qo si un hom audaq mal et profana bé et Iliura son tribuí
Ara, quan ve la Pasqua, amb l'enramada d'alegres caramelles i canqons,
i ja hi ha hores que l'ombra és amada,
i piulen els moixons,
et fas benigna i del teu raig no avara.
Ah, jo, llavors, en ton mirad gentil, si vols, decantaré la meva cara
per veure si tinc l'ánima ben clara: ai, regalada Font d'Abril.
LLUÍS BERTRAN I PIJOAN
