Page 6 - civtat7

ENTORN DE L'ACCIÓ
Definició
L'acció és al nostre entendre, i tai com la concebem ací, l'estil de la personalitat ac- tuant sobre les coses práctiques, molt més encara si aqüestes ens interessen o millor si ens obsessionen. Ve a ésser, d'una manera
general, la manifestació de vida que dona l'individu davant les coses naturals i els
fets reals.
L'acció, qualitat innata
No volem negar la importáncia a la con-
templació i a la reflexió teorítica, que vénen a ésser, considerades amb deteniment, acció
també. Com veurem més tard, el reflexionar
pot ésser d'una gran utilitat a 1'accionar. Pero volem donar a comprendre ací la gran-
díssima importáncia que té l'acció.
Sense l'acció, la vida de l'home no es
pot concebre. L'acció és, sinó la vida matei- xa, la seva prirxipal manifestació, el seu més profunde fonament, la seva raó més alta. La vida, l'acció, són sinónimes en ésser posades com antagóniques al quietismo, car aquest és la negació de la vida per antonomásia.
L'home, dones, durant tota la seva vida no fa més que accionar, — o millor dit, en el
nostre cas — que actuar. L'actuació de l'ho me envers les coses, els homes, els fets i ádhuc les idees és continua des del seu nai- xement i sois amb la mort es troba el seu termini.
Filosofia de l'acció
En aquest món, l'home no és tan sois,
segons ja hem vist, un ésser contemplatiu i de reflexió teórica, sinó també de voluntat
i d'acció práctica. A més, l'home modern creu en la «liibertat» que, en aquest cas, ve a ésser la consciéncia que tenim de poder
130 -
feridesfer,delanostracapacitatidelnos tre arbitri.
La psicología, amb el seu suposat de la condicionalitat de les causes, no ha de pri var-nos mai, ni de cap manera, la nostra vo luntat ni la nostra acció práctica. Aquesta constitueix el resultat positiu—no total — de la vida de l'home, i per tant, ja per ésser
impossible la vida del eos i la vida de l'es-
perit sense l'acció, ja per ésser per l'acció Túnica manera que té l'home, de donar-se a
conéixer — puix que els estats contemplatius tenen molt a veure amb la voluntat i amb l'acció — és perqué cal teñir en compte que
cap prejudici, que cap raonament a priori no deu privar-nos d'ella.
No és estrany, dones, que nosaltres cre-
guem que tota volició enérgica porti en si mateixa la consciéncia de la Ilibertat, presa en el sentit que ací li donem de confianqa ferma que podrem assolir una cosa si real- ment la volem de veritat. Així mateix, tot deure que reconeixem interiorment com ne- cessari i obligatori, ens dóna Tesperanqa— poc a poc o inconscientment, si voleu — pero ens dóna, també, la convicció que po-
dem voler el qué devem.
Solament un determinisme exagerat i mal
entés ens pot portar necessáriament a un fa
talismo, el qual, si bé no pot negar l'acció amb sa doctrina falsa, 11 resta eficácia en
restar-li el poder subjectiu del convenciment. L'acció no solament no pot ésser negada sinó que per més que l'home amb considera- cions psicológiques vulgui falsejar o violen tar Texperiéncia viscuda, sempre es sobre- posa i molt més si hom té en compte que els fets de l'acció, com acció, són en gran part fets de voluntat, i que aquests cada dia po den ésser estudiats millor en els laboratoris de psicología experimental, per la relativa facilitat amb qué poden ésser ordenats en una conexió causal.