Page 5 - civtat7

CIVTAT IDEARl D'ART 1 CULTURA
Any I Manresa, Agost de 1926 N.° 7
na de les coses més remarcables en tota obra d'art és el ritme que ha sabut
infondre-li el sea creador. Sí el ritme, tañí en música com en poesía, és una
gracia essenciai, no deixa també en les altres arts de tenir-hi una eficacia ben directa. A primera vista podren endevihar les pintures mancades de ritme, per bé que
hom les judiqui técnicament reeixides.
L'art modern i, més encara, moderníssim, ha donat a! ritme tota la importancia
que realment té. Aquest ritme, en el fons, no és altra cosa que un ressó de la nostra
própia vida. Tot, en nosaltres, obeeix a un ritme instintiu i aquest ritme ens impulsa a fer de vegades els actes més notables de la nostra activitat social. Diríeu que i'home es mou governaí per Timpuls divl del ritme, i quan ti manca aquest irnpuls és incapaq d' ac
tuar ádhuc humanament.
Posea dos homes de costat: íun governat pel batee intern de les seves il'lusions o
les seves cobejances, i l'altre indiferent a totes les coses que hi hagin al seu entorn,
ádhuc les meravelles de la Natura, i podreu comprovar tot seguit el contrast que us ofe-
reixen ambdós. Mentre el primer us donará de tant en tant proves del seu ingeni, íaltre
sois es mourá ais vostres alls com un ésser vulgar. Entre dos treballadors qualsevols,
podreu reconéixer fácilment el qui acompleix la seva tasca guiat per un ritme interior, i el qui actúa d'una manera purament mecánica i insensible. Llur feina us ho revelará
a bastament.
Vol dir, aixb, que el ritme només palpita en Tesperit d'individus determináis?
Certament que el ritme és dins de tot home ben dotat físicament i moralment pariant;
peró mentre en els uns ha experimental un desenrotllament natural, en altres ha sofert una decreixenqa extraordinária. Hi ha homes els quals, en el transcurs de llur existencia,
enriqueixen cada día més llur senslbilltat, alhora que d'altres la perden gradualment. Els homes governats per aquest ritme intern que ii lamina la nostra sensibilitat des del comenqament de la nostra formado espiritual, poden esdevenir, en llur contacte
amb la vida, els nostres genis i els nostres herois. Tot depén de Ies oportunitats que se'ls presentin.
Per tal de veure translluir aquest ritme intern en totes les obres artístiques o lite- ráries, cal que els nostres esforQos siguin cada día majors. L'home, abans de produir una tasca externa qualsevol, necessita treballar-se interiorment ell mateix Quan aquest treball li dona aquella flexibllitat i aquella aptitud creadora, aquella seguretat damunt els propis instints, pot llanqar-se, sense por, a les seves creacions amb la convicció que sabrá posar-hi tot el seu carácter, tot el seu nirvi, els quals no són, en certa manera, res més que modalitats del ritme que ens guia.