Page 26 - civtat7

pensaran que aquí, la natura i la veritat del
personatge serán falsejats si fessin com vo- lem nosaltres. Pero vós i jo, amiga, estem
ben convenQuts, recordeu les nostres con
verses, que l'únic veritable i positiu, el fons eternal i caracten'stic en una vida humana són les virtuts, excellencies i victories; i
que tota la resta és la negativitat, la menti
da; la reenqó que cal pagar al no ésser. 1 solament donará la semblanca exacta de
l'heroi aquell qui l'expressi en les qualitats
positives, les qui realment són. Ací la bella labor donará a l'escultor una reminiscéncia,
ben llunyana, és cert, del goig sobirá de Déu quan plasmava l'Home en perfecció i harmoniosa correspondencia de eos i d'es- perit.
***
Per aixo vós i jo havem defensat tantes
vegades els bons retrats d'aitre temps i que el baix naturalisme contemporani pot consi
derar aduladors. No eren, no aduladors en els millors artistes aquells retrats; a través de la major educació deis temps, hi havia la convicció en les ánimes selectes, que són essencialment les nostres qualitats positives; les qui més ens acosten a la Idea nostra que cadascú tenim a la Divina Ment i havem de realitzar en el possible. I per aixó sentim en
aquells retrats qui prescindien o corregien lletgeses i defectes (és a dir alio qui en rea- litat no era), una vivíssima semblanza, una
profunda veritat, una puixanqa expressiva de tota l'ánima, que els més minuciosos i exactes retrats naturalistes no poden mai assolir.
*íi:*
Ja compreneu com és lluny aquest retrat ideal i psicologic, del retrat simbolic i idea
lista, subjectiu, segons la concepció perso
nal, el caprici o la fórmula particular de l'ar- tista. Es tracta de penetrar, al contrari, en
una profunda objectivitat espiritual i de rea-
litzar-la, amb el máxim d'expressivitat i de bellesa. Cosa qui exigeix de l'escultor, ultra
el do, la intuTció sense la qual no hi pot ha ver artista, una serie de qualitats una mica
150 -
rares entre els artistes d'avui. La renuncia
en primer Hoc a la creencia ingenua que en
l'art, ni en cap cosa hi poden haver revolu-
cions de soca-arrel; el refús a totes les ro-
mántiques suggestions de les modernes esté-
tiques; la negació que l'artista siguí alio que se'n diu un creador, un home qui veu el
món a la seva manera, i realitza en art aque-
lles pensades genials qui tantes caigudes ens
costen. Experimentador damunt de ritmes i
formes (i ací és on l'originalitat i la veritable
descoberta són gloriosament possibles), bon
técnic, bon coneixedor de la historia del seu
art; llargament estudiós de l'anatomia i de la
fisiología del eos humá; ben assabentat de
les grans teories estétiques i les normes
eternals que els antics descobrien; de les
millors orientacions de la psicología qui li
permetran de comprendre la diversitat de les ánimes i de llurs activitats, i sobretot posse'í-
dor d'una vasta cultura humanística qui li
permeti de comprendre els esperits com ac tivitats totals, i com a carácters... Res més
que tot aixo? dirán més de quatre creient
que els demanem massa, habituats a Henear se a una producció gairebé inconscient, des-
prés d'un rudimentari aprenentatge, Hiurats a totes les incertituds d'una personalitat ine
ducada, enlluernats per qualsevol formuleta de moda qui passará... Res menys que tot
aixó els respondrem. Perqué ni la més Heu
mancanqa de técnica, de disciplina; ni la més
petita ignoráncia, no deixaran de revelar-se en tota obra humana i enlletgir-la i empeti-
tir-la. Com no ho faran les enormes igno-
ráncies, les bárbares ineducacions de tants artistes d'avui?
Els assumptes
Penseu només en l'elecció deis assump
tes. Com han tingut els grans escultors de
les millors époques el coneixement i el res
pecte d'alló qui apertany o no a la gran escultura. La intuTció profunda de com és
aquesta gran art senyora, com és feta per a donar forma corpória a la Idea, a la Perfec
ció, a la Grandesa i a la Victoria o a la
Grácia, a la forta i serena Grácia. A un Hibre o un quadro podem encara perdonar moltes