Page 27 - civtat7

coses; l'escultura amb la corporalitat impo-
sant, ens fa més rebutjable immediatament, tota impuresa, tota baixa o migrada intenció.
Portea els ulls plens de la gran i vivent pu- resa de i'estatuária antiga, i com us oféii la baixa sensuaiitat, la perversitat hipócrita de tantes escultures modernes pels museus
d'Europa. La diferéncia és tant essencial que dubteu a nomenar també aqüestes coses es-
cu/tura. L'exigéncia ideal i per tant realíssi- ma d'aquest art a la puresa, a la dignitat i a
l'elevació, és cosa de coneixement immediat
per a qui tingui un ánima selecta i educada.
Col'laboradora, deiftcodora de les concep- cions més altes del pensament, de les més
altes realitzacions de l'esperit, com rebutja
la gran escultura els temes baixos, insignifi-
cants o anecdbtics. «Quina llástima de mar-
bre, quina llástima de bronze per a expres-
sar tan poca cosa», dieu sovint davant de
l'estatuária moderna. Tot el qué és anécdota,
pintoresc, bufonería, gest, petita historia, vida quotidiana, servia ais antics per a fer
aquella petita escultura qui amb la menude- ria de les seves proporcions es fa perdonar i
ádhuc ens fa adorables els temes insignifi-
cants. Pero ja es guardarien prou d'einprar
aquests temes per a la gran escultura; i
aquests temes son els únics sovint de la
gran escultura d'avui. «I els frisos del Par-
tenon, em deia un escultor a qui jo ex-
pressava aqüestes coses, que no en són d'anecdotics?» Els frisos del Partenon re-
reprodueixen idealment, amb una grandesa i amb una harmonía incomparables, una gran
festa de religió i ciutadania l'esperit de la
qual ungeix i ompla de significanga cada gest i cada figura. Els frisos del Partenon no són escultura anecdótica. Llur esperit dictés ais escuitors nostres dignes frisos ciu- tadans de les nostres festes i les nostres
glories!
Grans festes, grans herois, grans espe-
rits, heus acf temes dignes de l'escultura ciutadana.
I després, l'escultura simbólica, l'escultu ra de purés idees deificades. Enteneu, no de conceptes, no d' abstraccions filosófi-
ques. Es impossible a l'esperit poder fon- dre el concepte de Justicia amb la corpo
ra d'una bella matrona; el concepte flota
rá, sense poder-s'hi fondre, amb l'estátua i li donará l'aspecte enguniós d'un ano-
nimat; qui és aquesta dona sense nom qui es vol nomenar d'un nom qui no pot aplicar
se a persona humana? Idees concrrtes, sí; idees immerses en la pura regió de l'Esperit i ensems vivents i concretes, sí; idees qui por- tin un nom ideal i gairebé humá a la vegada, sí. És concebible, per exemple, la deessa Roma, la deessa Catalunya. Encara aquells tipus intermitjos, generals i concrets albora en qué el nom general, expressa una anto nomasia. L'Atleta, el Discobol — i sense induinentária pintoresca—la Catalana. Tal Font, tal Riu... encara.
1 després hi ha els déus, els déus antics
qui només han estat banits en l'escultura moderna a causa de la ignoráncia deis es
cuitors. Els déus antics, qui són a l'ensems
ideals de natura humana perfecta, qui porten
noms, no d'abstraccions, d'homes ben con
crets, i ensems corporalitzen les Idees es-
sencials, les forces fonamentals de la vida. Llur historia, llur drama, llurs anécdotes,
tan concretes i d'aquest món que veiem i
toquem, són a l'ensems, per aquel! carácter de grandesa ideal, de puixanga real, rublerts
d'eternal significanga L'oblit, la decadéncia deis grans temes clássics, han marcat sem-
pre la decadéncia de l'escultura. I els nostres escuitors no reconqueriran la grandesa i l'am-
plitud de vida per a llurs obres, sinó gosen llurs mans replasmar els déus i els herois
de la Créela eternal. Assumptes gastats us dirán alguns. Com si els temes eternament
joves, no permetessin la més gran diversi- tat d'inspiració, d'originalitat escultórica.
En suma, els nostres escuitors hauran
d'adquirir consciéncia d'aquesta coMaboració indispensable amb els pensadors, amb els
artistes, amb els homes de ciéncia a la re cerca, a la realització d'un tipus d'humanitat superior espiritualment i corporalment, que era el grandiós afany de la mentalitat grega i que tan necessária es fa en la nostra épo ca plena de febleses i lletjors. Miren els mo derns reproductors servils de les formes hu manes més individuals i deformades; hi ha tota una época de ñus femenins qui oferei-
- 151