Page 28 - civtat7

xen per example totes les deformacions en el cos, de la cotilla, de les sabates de
moda, etc.!
***
I tant de bo un sentit de grandesa en redificacio de les nostras ciutats, un alt sentit de col'laboració amb els arquitectes, i entre els escultors mateixos, ens omplis les ciutats de belles, harmonioses i encoratjadores es- tátues. Catalunya, terra d'escultors, qué fan per tu els teus escultors? Esperem, amb tot; doloroses experiencias ens fan témer que la cosa no está prou madura. Repetim-ho: Déu nos en guard, que abundessin monuments i estatuas com la gran majoria de les qui en-
lletgeixen la ciulat nostra. Sembrem idees; tinguem fe en la forqa penetradora de les
idees, més rápida que no sembla. I el mo ment propici será potser demá mateix, per
aqüestes i tantes d'altres coses. El geni ciu- tadá qui podria realitzar-les, unificant els es-
perits, passa potser pel costat nostra. Sem brem idees, fem Iluitar idees mentrestant.
Arquitectura i escultura
I encara a proposit de tot aixo, (tot es
Higa en el món de l'Esperit); em demaneu,
amiga, la meva opinio concreta sobre la per- sonalitat de Le Corbusier a qui suposeu una
mica malmenat per la meva lletra anterior. I em plau de dir-vos com fóra signe d'infe- rioritat en mi que no admirés el gran arqui- tecte i teoritzador.
Eli, amb algún altre, han tornat l'arqui- tectura a la consciéncia d'ella mateixa; de les propies exigéncies i de les genuínes va lors. La importáncia deis materials emprats i llurs exigéncies i les transformacions que
permeten; la valor i la bellesa de les estruc tures i de les proporcions Vos ja sabeu que
jo no puc ésser enemic de la geometría, qui en 1917 escrivia aixo pel meu primer Ilibre,
152 —
referint-me a l'arquitectura: «molta puresa de línies, molta claretat, senzillesa i harmo nía... i, contra impulsions vegetarianos, mol
ta geometría encara, molta geometría.»
El qué sí rebutjo és el fons romántic emo
cional de l'estética de Le Corbusier; llegiu
les motivacions psicoiogiques de la seva
doctrina; el seu romanticismo geométric per tant. Després, la seva exclusivitat a favor de la geometría i el refus de la vida i l'orna- ment veritable. Hi ha una enorme diferéncia entre la concepció antiga de l'ornament (en arquitectura, com en música, com en totes les arts) unit amb l'obra de la faisó més essen- cial i orgánica, i la concepció moderna de l'ornament com aplicació purament exterior,
com afegidura retórica. La geometría exclu
siva de Le Corbusier ofereix, és cert, resul-
tats admirables de relacions entre formes i
proporcions, les quals arriben a una finor
que no conegueren els pobles orientals i que és bella manifestació de l'esperit greco-llatí.
Pero en conjunt, en massa, (i més encara en altres arquitectes, els de i'Exposició d'arts
Decorativos, per exemple) la seva concep ció és plena d'impureses i sobretot d'incom-
pleteses. Grécia, la creadora de la geome
tría, ens dóna en el seu Partenon unes
correspondéncies de proporcions i formes d'una beutat sobirana i a moments, diu un
comentador, d'una finor gairebé epigramá tica; pero la vida, la vida humana poderosa omple Tesquelet ideal de la seva geome tría. L'arquitectura maquinista i geométrica només pot ésser un estadi en la transforma- ció de l'arquitectura moderna; no pot consti tuir per ella sola un estil al costat deis grans estils histories. Una comprensió més total i més profunda de l'arquitectura antiga ompli- rá de vida aqueixa arquitectura abstractista. Si entre nosaltres algún arquitecte ho arriba a comprendre així, augurem bona feina per ais nostres bons escultors.
J. PARRAN I MAYORAL