Page 25 - civtat7

Com hauria d'ésser aquesta escultura ciu- tadana que voidríem? En primer Hoc, imagi- nem-ia retratant per a exempie i encorat- jament de tots, i agraída recordanga, he- rois, personantges eminents: no els voi- drem veure, en actituds forc^ades, en gestos anecdótics o massa professionals, en pos tures simboliques, ni en moviments dra matics, ni tan sois reproduint histrioni- cament, teatralment, un moment célebre i decissiu de llur vida. Abans de tot exigirem a llurs retrats, hagin estat els homes com ha-
gin estat en la vida, una gran decéncia ciu- tadana i una absoluta submissió a les normes
eternals del ritme, de rharmonia, de la cor-
respondéncia intebligent i bella, de les for mes. Ja veig contra aixo la protesta d'alguns
candorosos partidaris del naturalisme, de la veritat psicológica i ádhuc fisiológica, de l'historicisme i l'anecdotisme... Seguim en- davant. Pensem només en el contrast que ens ofereixen dos immortals retrats escultó- rics de la Grécia; dintre les exigéncies més purés de la euritmia, la diferenciació, la opo- sició més forta de carécters: les conegudes estatúes de Sófocles i Demóstenes. Si és
possible salvar les máximes exigéncies de l'art sense sacrificar el carácter; si és possi
ble prescindir en absolut de tot efectismo i tot dramatismo, és possible també, és neces- sari foragitar l'horrible carregament de sím- bols i objectes i accessoris, amb qué els es- cultors moderns han volgut impressionar les ignares multituds. Oh miséria espiritual, mi- gradesa de penetrado dins les ánimos i d'ex- pressió d'un carácter, les de l'escultor qui necessita — recordeu, amiga, al Pare Mon-
ceau — representar Chopin tocant el pia no, ...amb piano i tot!
*^*
Incomprensió, abans de tot, d'alló que els antics bé comprenien en tota vastitud;
del que és essencial i primer i motor en una vida humana; l'Actitud enfront la vida i en- front del mal; el bloc de Virtuts i Puixances
qui el fan alió qui és verament en tota es-
sencialitat; font de totes les accions i de tots els gestos i totes les realitzacions, el conjunt
deis quals, per nombrós que siguí, no val i no
pot valdré la preséncia exemplarment fecun- dadora de l'actitud: puix que un home pot haver realitzar coses innombrables i la seva preséncia ésser-nos indiferent, inútil; i un al- tre havent-ne realitzat moltes, o no haver- ne pogut realitzar gaires en Iluita amb les fatalitats, ésser-nos per l'actitud seva, pel bloc actiu de les seves virtuts en serenitat, en Iluita o resisténcia, d'un alt i vivificador exempie. Compreneu ara com no basta que tal bon senyor hagi fet tal bona cosa perqué
sigui estatuable en una gran ciutat ben orde nada? Si, com és necessari per a la santifica-
ció, no ens ofereix exempie de virtuts heroi-
ques, havem de rebutjar-li l'estátua.
Bella i fecunda és la consideració deis
moments histórics d'una vida; peró bellíssi-
ma i fecundíssima la preséncia, en el perso-
natge vivent, o ja eternitzada per l'artista, del Moment ideal en qué el bloc de puixan ces de l'esperit vivint en plena possessió
d'elles mateixes en sa máxima forga i lliber-
tat, es troba en harmonia amb la forga i la matéria del eos qui les actúa i les expressa.
Heus ací la puixanga d'Actitud, la unitat i la
veritat del carácter, que ha de recercar l'es
cultor en les seves estátues. í aixó, assolir-
ho no exagerant és ciar, els mitjans expres-
sius, no recorrent a les vaguetats simbolistes, ni pecant contra la forma i el ritme sagrats,
sino cercant en les clares formes, i precises, en el traaos justos, en les línies essencials, la diversa unitat expressiva qui les acopla al bloc riquíssim d'eternitat que és una actitud humana.
I aixó vol dir, és ciar, que les estátues deis herois i els homes grans, que proposem a les multituds ciutadanes, han d'ésser indis-
pensablement, sempre, exempie de victóries, incitació a les victóries; mai ais patetismes i a les tristeses i ais aclaparaments i ais senti- mentalismes vils.
I per aixó serán sempre un atemptat contra l'art i la bellesa, les concessions a les parti- cularitats anecdótiques, ais trapos corporals
de pur accident i pura temporalitat, a les febleses o les dolors i els abatiments del per-
sonatge retratat. Alliberat, triomfador com en els moments millors de la seva vida. Ah!
els partidaris del naturalisme i del verisme. — 149