Page 24 - civtat7

rosa i tan directa com l'escultura. La lec tura més viva i més bella d'una vida d'heroi és mediata i successiva; l'escultura, la bona escultura ens la dona de faisó immediata i simultánia. L'escultura suscita en nosaltres un mimetisme total del eos i de l'esperit qui ens fa reproduir gairebé inconscientment les seves virtuts i els seus detectes i no tothom és prou cuite i prou educat per a resistir la influencia d'aquest mimetisme. Fem com l'estátua quan ens trobem davant de l'está- tua. I si tota obra, com ja hem fet remarcar manta vegada, és l'expressió no tan sois de les intuTcions, de les idees, del seu autor, sino de tota la seva personalitat amb les se ves virtuts i els seus detectes i la seva cultura i les seves ignoráncies, en l'escultu ra, com en la música, es revela immediata- ment tota la personalitat de l'autor i de la manera més perniciosa per a qui no sap defen- sar-se'n. I és per aixo que jo soc tan exigent en música i ho seria encara més en escultu ra i em domino tan sovint de parlar d'una i altra malgrat del qué m'apassionen, per por
d'ésser injust a causa de la meva exigencia.
Escultura i hel'lenisme
Si, una escultura, amb més seguretat en cara que un fill, hereda totes les quaiitats
bones o dolentes de l'home qui la porta al món. 1 és per aixo que rarament han estat
superados les escultures deis grecs. És per aixo que tilla directa de la humanitat més
bella que ha trepitjat la terra, l'escultura gre-
ga assenyala en les seves époques de máxi ma perfecció, els únics camins possibles
per a l'escultura de tots els temps. L'escultura o és en certa manera grega
(de la manera vivent i no imitativa i acade- mitzant, ja sabeu com jo rebutjo els posti- xos, les reminiscéncies de i'art d'una época, la imitació d'un estil, d'un autor o d'una esti-
lització d'altre temps) i per tant clássica, o no té rao d'ésser. Cap temptativa romántica en l'escultura no ha pogut triomfar ni reeixir, ni evitar de caure en l'amanerament i en el ridícul. L'escultura, per esséncia, és la flor més pura que l'esperit artistic dels homes
148 -
ha mal produTt; és tilla d'alló més alt, més noble, més seré, més fort i mesurat que hi pugui haver en nosaltres I mireu que aixo que US die podria aplicar-se, encara que en
grau menor, ais exemples millors, ádhuc de l'escultura oriental i egipcia, ádhuc de la més primitiva escultura: l'escultura ha vin- gut al món per a donar exemple i oferir ais homes la preséncia corpória deis déus i deis herois. No hi ha, dones, un art més senyor, més exigentment senyorial que l'escultura. Mireu les subversions dels esclaus moderns, la vil efervescéncia romántica: hi ha ciutats senceres esguerrades per aquesta escultura abominable d'últims de segle dinou i comen
tos del vint. (Ara ha passat pels meus ulls com un deis exemples més colpidors, la bella
ciutat de Torí arreu profanada per les més truculentes estatúes qui representen perso- natges del Risorgimento). Compreneu per qué parlo jo tan poc d'escultura?
Ritme, moviment, actitud
El ritme és l'ánima de totes les arts, el ritme ha de mostrar-se en l'escultura en sa máxima puresa. Qualsevol temptativa de substituir el Ritme per Moviment ha fracas- sat i fracassará.
La pintura, certes arts, poden admetre
l'agitació patética, l'escultura no, baix pena d'inferioritat. La sensualitat, la rniéorerie, el
retorqament, la ganyota, els moviments for
mats o dolorosos, o abatuts no escauen a l'escultura. 1 si penséssiu ara en l'escultura
religiosa, us respondré que ella s'allunyará cada vegada més de I'art pur en quant oblidi
aqüestes exigéncies; aixo no vol dir que, considerada des d'un punt de vista ja prác-
tic, pero no artistic, no tingui dret d'utilitzar l'eficácia del seu mimetisme per a fins reli
giosos. Pero tot aixo estará fora de l'esforq de I'art, al servei, si voleu, de finalitats més
altes que les de I'art.
Dintre, peró, de la més estricta ortodoxia, la fusió de I'art més pur amb la més pura eficacia religiosa, será sempre possible.
***