Page 23 - civtat7

d'ells eixams d'idees, de generalitzacions i formules bones o extravagants, no importa, pero sempre fecundes?
Quina utilitat més gran, dones, un ilibre
així, on s'inicia un cop d'uli ordenat damunt de tanta obra dispersa i s'estabieixen iínies
de continuTtat entre les produccions tan in dividuáis i poc coherents de personaiitats diverses. Afegiu la dificuitat de ser el primer a establir aquest ordre i aquesta continuTtat en la materia estudiada, puix, com remarca Fautor, cap terra és tan brfena de bibliografia artística com la nostra. Trágiques paraules
qui podrien aplicar-se a tants d'ordres de la nostra cultura. Com ens estranyarem que hi
hagi entre nosaltres tants desarrelats de Fes- perit propi, si durant tants anys, segles, hem oblidat tantes de propies magnifiques valors de que molts pobles, ádhuc els més rics i po
derosos, se'n farien gran festa? Quantes res-
ponsabilitats per a tots nosaltres!
Per altra banda aquest Ilibre és un rapid
pero substanciós resum de la vida cultural o ciutadana de Barcelona, del segle divuit
enqá. I encara té una altra gran utilitat per a nosaltres: i és que ens indica una pila de bells
indrets, bells edificis i belles estatúes on po der reposar de tant en tant la mirada els qui
tant ens sentim ofesos per les lletgeses de
la nostra amada ciutat. Pero sobretot és la
reivindicació de figures notables de grans
escultors Catalans el qué hem d'agrair més
d'aquest Ilibre. Les nobles i fortes figures deis Campeny, Vallmitjana, Bellver, Nobas,
Sunyol, hi adquireixen un relleu considera ble. Després, amb Foptimisme i la noblesa
de proposit de qui ama verament el seu as-
sumpte, FElies, cerca també les valors apro- fitables entre el grup deis escultors d'ahir
mateix, Fart deis quals no sempre continua la neta, nua i franca virilitat de la generado
qui els precedía i es dona a tots els efectis- mes, els dramatismes insolents, els horribles al legorismes i simbolismes predominaiits en llur época. Els darrers capítols sobre Fes- cultura d'avui, altre cop tan noble i tan se-
riosa, ens omplen d'una gran alegría.
I per a no oblidar res del qui apertany, encara que sigui a esteres inferiors, a aquest art nobilíssim. Fautor ens delecta amb algu-
nes pagines on parla de Fescultura coloreja-
da,de les figuretes de pessebre,de Fescultura menor en fang, en bronze i altres materials,
i fins dels famosos ninus qui tant divertien els nostres avis i les horribles figures de cera, terror de la infantesa nostra.
Catalunya, terra d'escultors
De tot aixo se'n desprén una constata
do interessantíssima i de la qual no ens ha-
víem adonat prou: i és que la immensa majo-
ria deis bons escultors ibérics, son Catalans;
que ádhuc en els estadis inferiors de Fescul
tura, en Fescultura religiosa industrialitzada,
son els Catalans els fornidors més demanats
a tota la Península i a les Amériques. Heus
ací aquesta bella disposició de la raga per
Fescultura, una característica més qui ens
omple de goig; perqué acaba d'emparentar- nos amb Feterna Grécia. No us podeu ima
ginar la satisfácelo profunda i les mil coses
que em feia pensar aquesta constatado ru- blerta de significances.
L'Escultura i la Ciutat
Caldria, dones, fomentar entre nosaltres
per tots els mitjans, Famor a la bona escultu ra i que un bon exércit d'escultors ens om-
plissin de belles estatúes els carrers i els edificis. Ja que la nostra ciutat no pot ser
la de les belles cases i deis bells carrers, que fos almenys la de les belles escultures. Pero
no encara; almenys per ara caldria anar-hi amb molt de compte i fer una molt estricta
selecció; no hi ha prou sentit de col'labora- ció, prou universalitat de cultura ni prou co- neixement de les nostres genuTnes valors
qui puguessin tranquilitzar-nos completa- ment en una realització massa rápida d'aquest
desig.
Abominable és el crim de Farquitecte qui
enlletgeixla Ciutat. La preséncia d'una mala estátua és encara més abominable. És també
de punible immoralitat perqué es serveíx de la figura humana, i dona de la manera més directa i més suggestionadora el mal exemple.
Ni la música no exerceix damunt de Fes- perit i de tot el eos una influéncia tan pode- - 147