Page 22 - civtat7

LLETRES A UNA AMIGA CATALANA
VII
Feliu ELIES: LA CATEDRAL DE BARCELONA. — HISTORIA DE L'ARQUITECTURA CATALANA MODERNA. - REFLEXIONS SOBRE L'ESCULTURA
El gran artista i critic d'art il"lustre, Feiiu
Elias, ha augmentat bellament la seva ja abundosa i notable bibliografía amb dos vo-
lums d'or per a la nostra cultura: l'un a la col-
lecció St. Jordi sobre la Catedral de Barcelo
na, qui será d'ací endavant la guia ideal per ais
esperits selectes qui vulguin conéixer bé la nostra magna Seu, tan bella i tan catalana.
L'altre Ilibre és aquest primer volum de la «Historia de l'Escultura Catalana Moderna». Llibre tonic, d'aquells on sentim no ja les glories i les puixances exemplars del passat, sino les nostres forces d'avui. Com ens en calen de Ilibres així d'optimisme, d'entusias- me i valorado de les nostres virtuts quan tantes de coses voldrien fer-nos pessimistes! Hi ha qui creu en l'eficáda deis escrits de- moledors i satirios; no oblidem mai que ells procedeixen sempre d'una reacció, i per tant, d'una feblesa; no d'una superado coratjosa i
joiosa. Hi ha molt més coratge, molt més autodomini en la tasca pacient i rigurosa de
cercar i destriar i analitzar valors positives;
fará més bé a un poblé sempre una página
optimista i encoratjadora, que cent Ilibres censuradors i revolucionaris, per raó que
tinguin. La joia optimista deis grecs, l'ado- ració per les grans valors propies, el noble
orgull, si voleu, per a qui era barbar tot alió
qui se'ls oposava o s'allunyava de llur espe- rit, eren factors d'excel'léncia i de puixanqa. El pessimisme és en primer Hoc una niciesa,
perqué racionalment iio pot ésser sino un estat de transició, el més rápid i passatger
possible, envers la superado i Toptimisme. En segori Hoc, és un pecat, i cada obra d'ell,
cada paraula són una mala acció. Regraciem, 146 —
dones, el benvolgut Feliu Elies per la publi cado d'aquest llibre optimista i encoratjador.
Tasca dificil perqué manquen els docu
ments... i les obres, o es troben llastimosa-
ment dispersos. Per altra banda, els escul-
tors d'ahir (com els artistes d'avui, nostres),
remarca Feliu Elies, no amaven escriure
d'ells i llurs obres i llurs idees. I aixó no és
sois un mal perqué ens priva de penetrar en
llurs ánimes, en les motivacions de llur acti-
vitat; és un mal també per a ells mateixos;
per a llurs obres mateixes; 1'artista qui té el
costum de manejar idees, d'expressar-se per
escrit, adquirirá més consciéncia de la seva
obra, podrá donar-li continuitat i unitat més
grans i s'evitará moltes caigudes. Mireu els
artistes estrangers com els agrada expressar-
se per escrit, teoritzar. Hangar idees, crear
formules; i són poderosos els efectes de la
paraula conscient damunt de llur treball i de
llur inspiració. Aquí toquem una vegada més
el problema de la cultura general per a tot
home d'art, de ciéncia o de literatura i no cal
que insistim. Assenyalem només, extrets
d'aquest llibre, dos exemples de com el sa ber o no jugar amb les idees, el fet que
l'obra o 1'experiment artistic es produeixi o no en un ambient tot palpitant d'idees, po den esterilitzar o fecundar una obra, una orientació: el cas d'En Mani, el malaurat autor de «Els Degenerats», veritable precur sor de tantes realitzacions d'última hora. I el cas d'En Picasso. Creieu que els expe
riments i les troballes d'aquest home haurien
tingut tal ressonáncia i 1' eficácia que han tingut sinó s'haguessin produTt en el medi parisenc on tot seguit voleiaven a l'entorn