Page 18 - civtat7

Que grades és estat sempre ben catala, ho mostren els exemples antics. Dues vega-
des ha sortit ja més amunt; <-mitjangant la
grada divinah, que ara potser creuriem de- ver canviar aixi: per mercede Déu; «/a gra
da que ha obrada en vos». Heu's aci més exemples:
De Gesta Comitum:
«román a tan noble senyor e rey de fer tots
temps laors e grades a Deu lo pare e a Jesuchrist fill sen e al Sant Sperit e a la Verge dolca madona
sancta Maria e a tota la cort celestial» (XXVII, 37). «e el senyor Innocent Apostoli feu li gracia que
port tots temps son senyal en sa tenda» (XXV, 29, 30).
«E 1 comte de Flandres ab sos amichs acaba ab lo
senyor rey de Franqa que ell torna en sa gracia e conferma li lo comtat de Barcelona» (II, 21, 22).
«e mori aqui pie de gracia e de molts dies»
(XVII, 41).
«al qual... vench per gracia de son avonclo Ra
mon Berenguer» (XXIV, 4).
Guardar, guarda
També aqüestes parauies tenen declarat
el boicot. Ara els riostres classics les usaven
sense recanqa en la significació de guardarse
de alguna cosa i també tener cuidado de
ella. Aquest tener cuidado per contracop ens
ha omplert els escrits de teñir cura, que en
la parla d'avui no significa pas com en els
escrits deis clássics; tener cuidado, la Men
gua viva en fa teñir compte i el parlar classic en feia també teñir guarda, que avui no ha
pres cap altre significat inconvenient.
Traiem deis Documents per l'Historia, II:
«ans per aquesta obra Nostre Senyor vos guar dara de tots perdis, e us multiplicará en C doblaries tot quant hie darets» (any 1395, p. 395).
«d'aci avant que s guart del contrari» (any 1398).
«e sia, reyna molt cara muller, tots temps lo sant Sperit vostra guarda» (any 1405, p. 328).
«que vos tingats gran guarda sobre vostro fyll en special» (Eximenis, any 1392, p. 399).
142
Honrar, honrat, honradament, honor
Honrar, no és un castellanisme? No és /zo/toror la forma catalana Ilegítima, la obli
gada en tot escrit que vulgui honorar la nos tra Mengua? Hem llegit ratlla per ratlla tota la Crónica dels comtes de Barcelona, en la publicació crítica d' enguany, escrit de les darreries del segle XIII, quan no és possible pensar en castellanismes; de I'es- corcoll n'hem tret que honorar hi és desco-
negut; pero en canvi hi és usat honrar, hon rat, honradament. No hi hem trobat honra,
pero sí honor. Un programa d'una festa vin- gué després a mans nostres i mentres en una
plana venia estampada la forma de moda: honorard el seu Pairó, en l'altra 11 feia cos-
tat un a honra de; és a dir, tot el contrari de l'ús de la Crónica.
Heu's ací uns exemples en comprovació:
«vengren a Arlet on fo ben rehebut e honrat» (XXVI, 28).
«Honra s encara de moltes guerres que hac ab sos vehins reys d'Fspanya» (XXVI, 30).
«F ell tenent lo comtat davant dit, lo senyor rey de Franqa trames missatges seus honráis en Prohen-
qa, ais quals missatges lo davant dit comte de Bar celona ana ab son fill Fn Jaufre Pelos honradament
a Narbona» (1, 5-7).
«F mori aqui gloriosament anuo Domini MCXXXI,
e aportaron lo al monestir de Ripoll, on fo sebollit honradament» (XVI, 22-24).
«ab gran honor cobra tota sa térra» (II, 33).
«ne li volch donar neguna part de la honor». (XXIII, 59).
«e per honor de Deu e de la esgleya de Roma e del Senyor Apostoli Innocent, dona franquea»
(XXV, 23).
Per deshonrar, les Gesta fan aontar;
per deshonra, en els Documents per V His toria, II, hem vist deshonor.
«e en nostres ni vostres dies no venguen a de-
caliiment, car fort ho reputariem en nostra propia deshonor» (any 395, p. 342).
Una página abans hi trobem la locució: redunda en no poc Interes, que coincideix amb la castellana i ens autoritza a fer pel mateix patró: redunda en deshonor.