Page 16 - civtat7

NOTES DE LLENGUATGE PER LES PLANES DEL PARLAR VELL
2. REHABILITACIÓ DE PARADLES
Un bon camí de conéixer si les paraules, dites i construccions de la parla viva, que són iguals o semblants a les castellanes, constitueixen o no un castellanisme esquiva- dor, és el control amb els escrits deis nostras classics.
Paraula, dita o construcció del parlar d'avui que retrobem tot llegint els escrits deis
segles d'or de la nostra literatura, ben nostra és i ben catalana. Poc hi fa que potser la tin-
gui igual o semblant la Mengua espanyola; al cap i a l'últim es tracta de dues Mengües ger
manas, filies del Matí, i necessáriament han de teñir moltes coses comunes, preses i he-
retades de la mateixa Mar pairal. De Mur ori
gen de familia antic, n'és tota una garantia el fet de trobar-les en els escrits nostras dels
segles Xlli, XIV i bon tros del XV, quan no es pot encara pensar en una influenciació del
castalia.
Ni cal passar moltes planes deis escrits
antics per ensopegar amb moltes paraules
que fa servir avui la parla viva, les quals en la prosa literária hom evita sistemáticament,
pensant potser erradament, que són castella-
nismes, o perqué són massa semblants al castellá.
En posarem aqui unes quantes per mos-
tra, que hem aplegades de passada tot llegint la Biblioteca Catalana de l'Aguiló, els Do
cuments per l'Historia de la Cultura Cata na Mig-eual, recoIMts i editáis per En Rubió i Lluch, i el text catalá de les Gesta Comitum Barchinonensium, publicat per En Massó i Torrents (')• El Dlcclonari Agalló, publicat
(1) Aprofitem també els exemples d'En Metge, presos del Somni i Valter, que porta estudiats i classlficats Anfós Par en la Síntaxi Catalana, 1923.
140 -
en «Biblioteca Filológica de l'lnstitut d'Estu- dis Catalans» (1914-1921), en donarla enca
ra moltes més.
Acostumar
El verb espanyol acostumbrar ié. dos usos diferents. A les vegades vol dir soler, tener costumbre de, com ara en acostumbro levan tarme temprano, i aleshores l'equivalent ca talá és acostumar, deis temps dels classics enqá.
Exemples presos d'En Metge (segle XIV):
«on jo havia acostumat star» (Somni, 9).
«marit e muMer acostumen haver» (Ib., 2244).
«E com Valter bagues acostumat de passar so-
ven» (Valter, 125).
De Documents per l'Historia de la Cul tura Mig-eval, vol. II:
«e ns certifiquets de les noves e ardits que ocor- ren aqui de altres parts segons que havets acostu mat» (p. 385, any 1406).
A les vegades, pero, acostumbrar signi fica pendre costum de, com ara, hay que acostumbrarse a la fatiga, i aleshores el corresponent catalá és avesar-se i també acostumar-s'hi.
Segons aquesta doble significació, al par-
ticipi espanyol acostumbrado pot respondre acostumat i aoesal. I variants catalanes en
el primer sentit, poden ésser usitat, segons usanpa de, etc.
«demana molt cuytadament a 1 abat son majoral,
que 11 donas la absolucio que es acostumada de do nar ais homes d orde» (Recull d'Eximplis, 1, p. 18).
«empero en altra manera per los vostres prede cessors e per los abats de Santes Creus n es estat en los temps passats en semblants coses usitat» (Documents, II, any 1400).
«segons usanfa deis nostres predecessors» (Ib., any 1402, p. 37).