Page 20 - civtat7

mans, sobretot, de gent que no coneix a fens la llengua. Individualitat caracteritzada, la nostra llengua ja fa segles que la té, 1 ben
marcada; ni Than de crear ara les diversifi- cacions del castellá sistemátiques. Aqüestes
potser ens portarien a un contra-castellá sen se unitat interna, ni fesomia coherent, molt
llunyá de la llengua catalana real i tradicio nal, que de bon principi ocupa un Hoc ben definit entre les Mengües romániques. La fe la tenim tota en l'estudi i coneixement pre
gón de les liéis i distintius tradicionals de la nostra llengua, estampats en els escrits clas
sics i conservats en gran part o evolucionats
llegítimament en els parlars dialectals de tot el nostre domini lingüístic, más esborrats,
pero, en els nuclis moderns més grans i bar-
rejats de població. D'altra banda el diccio- nari és la cosa més accidental en la indivi
dualitat de la llengua i on més fácilment es
poden admetre elements que no feren servir els classics, si hi ha raons de conveniencia
literária, o els ha consagrat l'ús universal. El nostre criteri en aquest punt no és im-
precís ni inédit, i qui el vulgui conéixer en tota la seva extensió pot consultar la nostra obreta «La reconstrucció del llenguatge lite- rari catalá», editada en 1925 per la Biblioteca
Balmes.
Si ens pregunten, ara, d'entre dues pa-
raules o dites igualment tradicionals i igual-
ment vives, una de semblant i una altra de
diferent del castellá, a quina hem de donar
la preferencia, respondrem, sintetitzant el
nostre pensament, que a totes dues, és a dir,
cal conservar-Ies totes dues en el llenguatge
literari, i fer-les servir segons sigui adient al
carácter de la composició i al Hoc on s'escai-
guin. Talment com si ens preguntaven, qué ens estimem més, pa o brou, respondríem
sopes, com aquell noiet espavilat de l'adagi castellá.
JosEP CALVERAS, S. J.
LA VIDA ARTISTICA
Les exposicions durant el temps d'estiu han emigrat de Barcelona per a mostrar-se fora de la capital. Després de les exhibicions d'art de Terrassa, han seguit IVExposició d'Art del Penadés» d'éxit indiscutible, i l'ex
posició retrospectiva de Joaquim Vayreda
que tingué Hoc a la Sala Bigas, de Vich Les obres d'aquesta exposició pertanyien
segons Hegeixo a la premsa, a les families Bayés i Caldero. Algunes d'aquestes foren exhibidos en la retrospectiva que d'aquest
gran mestre tingué Hoc a Barcelona l'any 1922,—les que es demanaren a la familia
Bayés — no aixi les que es demanaren ais
senyors Caldero, les quais per un accés d'amor a les mateixes no fou possible treure
de Vich.
El catáleg de les obres de Joaquim Vay
144 -
reda cada dia va augmentant. Cada dia es coneixen noves obres, naturalment, no cata
logados en el Hibre que vaig escriure sobre el pintor oloti, pero malgrat el que he Hegit
en una revista comarcal, les obres de les fa milies Bayés i Caldero foren catalogados al
seu temps. Cal obrir el catáleg de la mono
grafía de Joaquim Vayreda, per veure en la primera página obres pertanyents a les
dites families vigatanes Cal mirar les repro- duccions i Hegir el peu deis gravats per veure com la familia Bayés té la sort de pos- seir obres de Vayreda.
Un dia o altre, pero, ens haurem d'em-
prendre la feina de completar el catáleg de l'obra prolífica del gran paisatgista.
*♦+•