Page 19 - civtat7

Piadós
Aquesta paraula també fa escrúpol a iio
poques persones que es decanten cap a pie- tós. Dones cal saber que piadós es troba en
eis escrits classics i és ben catalá. També s'hi troba pietós. Son dues variants Ilegitimes d'una mateixa paraula.
En les Gesta Comitum trobem:
«hac lo comtat de Barcelona Ramon Berenguer son fill; lo qual fo molt bo d'armes, benigne, dolq e
piados, alegre e prous, bel en son cors e en tots sos membres» (IV, 2-3).
«fo benigne e piados». (XXVII, 14).
Obras pías en un deis Documents per i'Historia, II, p. 375, ve expressat per coses
piadoses precisament.
«lo qual en son darrer testament lexa certa al-
moyna convertidora en coses piadoses e en special a frares Menors, si aquella haguessen mester».
Variants de piadós porta Eximenis (ib.,
pp. 400, 402): tement Deu, persona estant en deooció.
«ne fasatz ya mes res assenyalat sens conseyll d omens sensatz e temens Deu».
«hajats persones stans en devocio qui tos temps preguen Deu per vos e no cauretz james».
Altres paraules
Per curar nos d' espants, heus aquí un
seguit de paraules aplegades directament en els escrits i documents antics esmentats més
amunt: //anp (lance) ("Crorz. del rey Jacme,
p. 139); ¿:o/op(Ib., p. 238); parentesch (Ges ta Comitum, XXVIl, 16); sensat(Documents
per ¡'Historia, II, p. 400); tornadís (Ib., p. 10); odiós (Ib., p. 343); cortés (Gesta Comitum, XXVII, 14); valerós (Ib., XXIV,
2); adorar (Ib., XXVII, 21); blasfemar (Ib., XXV, 59); esforpar-se (Ib., XXV, 36); ani mar (Doc. per i'Historia, II, p. 400, Exime
nis); a pesar de (Crónica del Rey en Jacme, p. 180).
***
El llenguatge literari no és un parlar tot riou, sino una ampliació perfeccionada de la Mengua viva feta general, que serveix d' ins trument al conreu i intercanvi literari. Per aixb el primer pas en la seva renovació ha d'ésser conéixer ben bé el parlar viu i apro-
fitar-ne tot quant pugui ésser adient al con reu literari, sense deixar-ne perdre res. Sola- ment una desviació o una infiltració compro- vada d'una altra Mengua, que no representi un verdader progrés, o la incapacitat d'ex- pressió artística o técnica poden justificar la preterició d'allo que és ara viu i la introdúc
Verdader
Semblant cosa cal dir de verdader i ver- elo d'elements inusitats.
tader. Ambdues formes presenta aquesta pa
raula en els escrits antics, de les quals ver
dader és la corrent ara a Catalunya i vertader
la usual a Mallorca. Voler fixar-ne una només
com a normal, és ésser més estrets que els
classics. Deixem, dones, que cadascú l'escri-
gui com la pronuncia, que els Catalans no direm pas cap castellanisme usant verdader.
Els Documents per i'Historia, II, porten:
«per tal que puxam pervenir a la gloria verda dera e eternal» (p. 367).
I el Recuii d'EximpUs (II, p. 30):
«Eximpli con a les vegades en lo mon han ma
jors honors e profits los homens mentirosos qne'ls vertaders».
La comprovació, dones, i la rehabilitació de la parla viva, és una de les coses primores
que cal teñir davant en la llegida deis escrip- tors antics, que per les publicacions de «Els
nostres clássics» cada dia és més faedora a tothom.
**
Una aclaració, abans de desar la ploma,
per estalviar mals entesos. Si denuncíem com a desviada la tendencia diferenciadora per sis
tema, no és pas perqué volem ímposar la tendéncia contraria d'aproximació sistemática
cap al casteliá. Tenim molt poca fe en aqües tes campanyes sistemátiques postisses, en
- 143