Page 17 - civtat7

Semblgntment I'espanyol desacostumbra do tindrá també dues traduccions desacos- tumat o no uisí, mai vist, inusitat i desaoe- sat o amb el costum perdut, segons el sentit.
La déria de fugir a la semblanza castella
na, pot portar a errades com aquesta; La comunió diaria era una práciica desavesada
(!) en el segie XV. No vista, inusitada, des- acostuniada, calla dir, que son les persones o les bésties i no les practiques les que s'ave- sen o es desavesen.
Ajuda, ajudar
La parla viva usa correntment ajudar amb pronom datiu: vés, ajuda-ii, i també
ajuda: amb i'ajuda de Déu, o, ajudant Déu, en sortirem. Pero és viu també aidar i ajut.
Perqué les primeres formes són més sem- blants a les castellanes, hi ha qui les esquiva
sistemáticament, pensant potser que són un castellanisme. Cal, pero, saber que ja eren usades en el segle Xlil i les Gesta Corniturn Barchinonensiurn les fan servir sovint.
Exemples d'ajudar:
«Mas lo senyor rey de Franca per altres grans afers que havia no li poch ajudar, salvant que li feu do e priviiegi que...» (II, 37).
mi qiial molt ajuda, al pendre» (XII, 20).
Ajuda. Amb aquesta paraula trobem to tes aqüestes dites: donar ajuda a, (II, 24,25,
XXVII, 4); amb ajuda de, (XXVII, 27; XVII, 10-12); per ajuda de, (XXVI, 50); venir en ajuda de, (XXV, 65, 66); haver ajuda de,
(VII, 17).
«e per ajuda de Deu feu amistat e posa entre alcuns princeps d aquella térra» (XXVI, 50).
«ab ajuda de Jesuchrisi pres la ciutat e I rey sa- rrahi e tota sa gent» (XXVII, 27).
Com a variants hem trobat en els Docu ments per i'Historia, II:
«et nos, Deu volent, en breu nos determinarein per aquell qui es ver papa» (p. 292, any 1386).
«mitjangant la gracia divinal» (p.349, any 1398).
Alegre, alegría, goig, alegrament
En escrits de tota mena trobem ara repe- tits i repetits jola, gaubancja, gaudi i altres novetats consemblants, i per meravella enso- peguem amb algún goig, alegría, alegre, que són les paraules corrents de la parla viva i les tradicionals del segle XIII enea.
Diuen les Gesta Comitum:
«Lo qual lexa gran plor a tot son poblé, perill a sa terra, goig a sarrahins, grans crits a pobres,
grans suspirs a homens de religio» (XVII, 41, 42).
Diu la Crónica del reí En Jaume:
«E quan fom aquí, hagren gran alegría aqueis
que nos hi haviem lexats» (p. 232).
«e el fou ne molt alegre e pagat» (p. 235).
«albergam alegrament e pagada ab aquels qui eren venguts de la celada e ab los nostras» (p. 254). «Les noves son tais, que a nos plauran, e que n
serets alegre» (p. 259).
Traiem de Documents per i'Historia, II:
«sapia la vostra sapiea que estam tots de qa ab gran goig e alegría, oida la gracia e misericordia
que miraculosament la omnipotencia de nostro Se nyor Deu ha obrada en vos» (Eximenis, any 1392). «Item, senyor, devetz esser tostemps ab cara alegra, mas no molt rient, mas be acuyilent; car massa riure e massa parlar e massa moure los uyis e I cap fan menysprear lo princep; e I contrari lo fa
prear, car es indici de saviea, la qual ab composta alegría fa lo princep amable per exces» (Eximenis,
any 1392).
«Senyor, lo prior e tot lo convent hau sobiran
goig e plaer de la vostra prosperitat» (any 1395, p. 345).
Grácia, grácies
Qui hi ha que no sigui testimoni i potser també part de la preferencia que ara es dona a la paraula mercés sobre el seu equivalent grades, que és l'ordinari de la parla viva? És que grácies no és catalá, o que ho és més mercés? Tant l'un com l'altre vénen del llatí
gratia, rnercede, i tant Tun com l'altre eren usats del catalá antic i del castellá clássic.
Vuestra merced era el tractament deis caste
llans, que perdura encara reduTt a Usted, vasté. Modernament la parla viva s'ha decan- tat cap a grácies en ambdues llengües.
- 141