Page 15 - civtat7

ci a teñir la seva més apropiada decoració. No negarem que la vista de qo exposat en 1905 i Qo que pogué veure's després a Bar ceiona en el Saló Parés i a París, si produí molt bon efecte a la majoria de les persones enteses, deixá no obstant no desarrugat el front d'alguns critics; logrant conquerir nous
partidaris i admiradors entusiastes la part de la decoració catedralicia que estigué de ma
nifest a Paris, durant inolts dies del passat mes d'agost; pero finalment se n'ha empor- tat l'aplaudiment, pot dir-se general, el con- junt deis set paraments que a hores d'ara ja ornen definitivament les parets de l'absis de la seu.
Es que l'obra d'En Sert, diga tothom qo
que vulga, no pot ésser judicada completa- ment fora de son Hoc i del medi ambient a
que deu restar unida, comprenent-hi en aixó el marc total que l'enquadra.
No ha faltat qui l'ha trobada poc religio
sa, sense ánima i buida, acusacions aqüestes
que pensem són injustes, tota vegada que eis assumptes que en els plafons es repre
senten, ainb tot i formar part d'un conjunt que abraca la catedral entera, no desdiuen per si sois de la condició de coadjuvar a l'obra
religiosa que entra pels sentits en i'ánima fidel. Per aixó ja el Bisbe Torras i Bages, que
havia estat sempre admirador de l'obra d'En
Sert, no hi trobava a mancar l'espiritualitat
que deu posseir tot go que tinga entrada en el
temple sant, i deia del pintor que aquest co- neixia més el tractat á'Angels que la majo
ria deis teolecs de la seva diócesi.
Les composicions fins al present col'lo-
cades en son Hoc de la catedral, i que són re
presentatives d'una agrupació d'ángeis sos- tenint la tiara pontificia, distintiu del sant Patró de l'església mare ausetana, de les fi- guracions deis quatre Evangelistes, i aixi ma- teix les grans composicions alusives a l'ho- menatge que deuen retre a I' altar on deu anar-hi la Sagrada Eucaristía tots els pobles i races, personificats pels tres Reis amb son seguici de gents de tots els més diversos estaments i provinences, no pot dir se pas
que pel seu pensainent i desenrotllo deixin de teñir una exposició ben cristiana.
Veritat és que tais composicions s'avenen
poc amb go que és banal i en ús quasi ge neral en les nostres esglésies i iconografía,
peró s'ha d'atendre a qué En Sert té una personalitat própia, que mereix els deguts
respectes i que ha produit una obra que s'avé magnificament amb el carácter neo-
clásic de l'edifici projectat per l'arquitecte
vigatá. En Josep Morató.
1 ara que es veuen en son Hoc els set
plafons esmentats abans, es reconeix que,
per més que ells vagin preparats sobre una crosta d'or, la metalització no resulta gens
estrident, essent com és tota ella d'or mat, al damunt del qual van les figuracions pin
tados pot dir-se enterament en grisalla, que vela del tot la estridencia del metall preuat,
que enriqueix el conjunt i dóna espléndids tornasols ais solemnes cortinatges que om-
plen la part superior de les composicions históric-decoratives.
En aquesta obra, la més excel'lent de les
sortides del pinzell d'En Sert, obra minora
da considerablement amb l'espai d'un quart
de segle, sens dubte que l'artista hi ha do-
nat proves d'haver copsat el secret de la
gran decoració aplicable a un temple católic d'estil renaixementista. L'obra arquitectóni
ca restará sublimada pel complement que hi haurá fet En Sert.
La ciutat de Vich que pot ja mostrar amb
orgull ais artistes i ais viatgers un claustre
gótic i un semi-barroc, en la seva catedral i en l'antic convent de Sant Doménec respec-
tivament i que pot també gloriar-se de teñir el retaule alabastri-gótic de l'altar major de la seu i el magnificent i portentós barroc de
l'església de Santa Teresa, i que encara resul- tava honrada amb les dues obres decoratives
més importants que produi el pintor En Joan
Liimona, en els edificis de les Germanetes deis Pobres i de les Carmelites de la Cari-
tat, no hi ha dubte que completará el renom deis seus monuments artistics amb la realit- zació del decorat esplendorós que En josep M." Sert ha ja comengat per la catedral,
que no hem pas de dir si desitgem poder veure ben aviat del tot acabat
j. GUDIOL, PvRE. - 139