Page 14 - civtat7

r
LA DECORACIO DE LA CATEDRAL DE VICH
En prendre possessió del bisbat vigatá el Dr. Torras i Bages, de santa memoria, fon obsequiat pels sens amies i deixebles del Círcol Artistic de Sant Lluc, entitat de la que ell n'havia estat cofundador i conciliari, amb un álbum contenint una coLlecció de dibui- xos, fets segons els més diversos procedi- ments, firmats per la gran majoria deis socie- taris. Conservem en el Museu Episcopal
aquest álbum, en el qual no hi figura pas cap página sotscrita per En Josep M.° Sert. És que aquest artista es trobava a París, en fer-se la collita d'elements constitutius de l'álbum- ofrena. De totes maneres, l'aleshores jove
pintor barceloní, no podent fer com els seus
companys del Círcol, volgué subsanar qo que ell considerava com una deficiencia, oferint-
se a decorar un parament de l'església que li indiqués el Bisbe Torras.
El preiat vigatá escoltant la perferta que li feia En Sert, mig en broma i mig seriosa-
ment, li digué que, entre altres esglésies, tenia per a decorar la seva catedral. L'artista, en fer un viatge a Vich, torná a insistir en el seu plan de retre homenatge al savi Bisbe, qui el portá a la catedral, mostrant-li nua i sense ornamentació la gran construcció d'or- dre corinti que, en 1803, havia terminada el també gran pontífex Dr. Veyant i Mola. En veure un edifici tan apte per a fer-hi una spiemníssima decorado, En Sert s'omplí d'entusiasme, dient que ell pintarla aquell immens temple.
S'iniciaren aleshores una mena de tractes
entre Bisbe i Capítol d'una part i el pin
tor per altra, venint-se a la conclusió que
aquest darrer presentarla un boceto de con-
junt i algún parament en el seu complet desenrotliament.
Fou en els primers dies de maig de l'any 1905, quan En Sert tornava a Vich amb el
138 -
boceto i alguna tela, exposant davant de les
persones que pogueren ser-hi presents no sois son plan artistic, sino també I'ideolbgic,
que resultava un vertader poema, en el qual intervenien escenes de l'Antic i Nou Testa
ment, en les que hi figuraven els ángels, les vuit Benaventurances, el premi de la gloria
per ais justos i l'homenatge de rOccident i de rOrient a l'altar, a més d'altres assumptes,
ais quals lligava l'arbre de la vida sortint del
Sagrari.
Per a judicar l'obra aquesta, el senyor
Bisbe Torras escullí deu persones perites
perqué donguessin dictamen. Hi havia en tre elles el senyor Vicari General Doctor
Serra i Jordi, el canonge Collell, els pintors Mas i Fontdevila, Dionís Baixeras, Joan Lli- mona i Lluís Graner, I' arquitecto Antoni Gaudí, l'escultor josep Llimona i els deco- radors josep Pascó i Alexandre de Riquer.
Aquests, amb data del 11 de maig de l'any ja citat, respongueren per unanimitat un qüestionari, que redactá personalment el se nyor Bisbe Torras, del qual se'n conserva
l'original autégraf.
El primer punt del qüestionari val la pena
d'ésser conegut, tal com fou respost per les
citados personalitats, segons redacció del
senyor canonge Collell:
Lo pensament total de la decoració es
grandlós y al matelx temps Inteligible, y
segons paren deis comlsslonats ecleslástlcfis no fará mala impresló al poblé fldel, tenlnt
compte en lo desenrotllo tecnlch de alguna de les parts o assumptes que sois se pre
senten abocetats.
El demés del dictamen no té interés public.
Han transcorregut quasi vintidós anys, i
després d'una série de desil'lusions, ha arri- bat l'hora que la catedral vigatana comen-