Page 13 - civtat7

de gairebé totes les Províncies espanyoles, inclús de Canáries, i entre ells n'hi ha 62 de radiactivitat inferior a 79'6 volts hora-quilo,
que és la més gran trobada a nostres terres; 35 análisis de radiactivitat inferior a 53 volts-
hora-quilo, que és la de l'hort de I'Observa tori, i solament hi ha un análisi de radiactivi tat inferior a 23 volts-hora-quilo, que és en números rodons la radiactivitat mitja de les terres deis pabellons meteorológic i eléctric. Per consegüent, el terreny de 1'interior de I'Observatori és de radiactivitat baixa, molt
baixa; la qual cosa no deixa de constituir un notable avantatge per a nostres observacions, com ho és també per ais registres magnétics el que els terrenys del voltant no tinguin pro- pietats magnétiques.
Incluint els análisis de nostres terres en
els 221 análisis al'ludits, sumarien 225 análi
sis en total, que posats per ordre de radiac
tivitat, de més a menys, donarien el següent
resultat: la terra de I' olivar de darrera I' Ob-
servatori ocuparia el Hoc 160; la terra de
l'hort del mateix Observatori, el Hoc 187, i per
últim, les terres deis pabellons meteorológic
i eléctric, els Hocs 223 i 224, és a dir, l'abans-
penúltim i penúltim Hoc. En tota aquesta série de 225 análisis, les terres més radiactives
corresponen a Madrid, que ocupen el primer i segón Hoc, puix que acusen més de 1000 volts hora-quilo; en canvi, la terra menys radiacti va i que ocupa l'últim Hoc de la série, per- tany a Múrcia, ja que sois senyala 20'7 volts hora-quilo.
Peró, en definitiva, es preguntará, quina
quantitat de radi representen els números abans adduits? He volgut treure, per cálcul,
el número de tones de terra que es necessi- tarien per extreure un gram de radi deis ter
renys de I'Observatori i sos voltants, resul
tant que per assoiir un gram de radi es neces- és la de {'olivar de darrera I'Observatori, as- sitarien '.857,000 tones de terra de l'olivar
I'Institut de Radiactivitat de Madrid quatre mostres de terra: una de i'hort del'Observa-
tori, una altra de prop a! pabeiio meteoroio-
gic, la tercera dels voitants del pabelló elec tric i laquarta, finalment, d'un dels oiivars de
darrera I'Observatori, on acostumem a prac
ticar, de tant en tant, observacions de poten cial eléctric atmosféric a un metre de la terra.
L'interés d' aquest análisi per a I' Obser- vatori de l'Ebre estriba en la classe d' obser vacions que ací fem. Efectivament, nostra Institució observa la ionització i el potencial eléctric de {'atmosfera; i ben sabut és que les substáncies radiactives excerceixen poderosa influencia en l'estat eléctric i ionic de 'aire: per tant era molt convenient conéixer amb exacti tud la proporció de radielements de lesterres de I'Observatori, per si fos necessari fer algu na correcció en nostres observacions diaries.
A mitjans d'abril l'iriustre Director de
I'Institut de Radiactivitat de Madrid, don
Faustí Díaz de Rada, m'enviá {'informe de
les mostres a ell trameses, on fa constatar
com les. tingueren en observado per espai
d'un mes en el lerrímetre, donant com resul-
tat que nostres terres són efectivament radi
actives, encara que molt poc, fins al punt de
qué l'influxe que puguin exercir sobre l'estat eléctric i iónic de l'aire deis voltants sigui
quasi inapreciable.
Aquesta classe d'análisis es donen en volts-hora quilo, és a dir, en els volts de pér- dua que experimenta l'aparell d'Engler i Sie-
veking durant l'espai d'una hora sota l'influ xe d'un quilo de terra. Ara bé: la mostra n.° 1, que és la de l'hort de I'Observatori, dona 53 volts-hora-quilo; la mostra n.°2, que és la del pabelló meteorológic, marca 23'2
volts-hora-quilo; la mostra n." 3, que és la del pabelló eléctric, sois dona 22'8 voits-
hora-quilo; i, per últim, la mostra n.° 4, que
senyalá 79'6 volts-hora-quilo. És de saber
que, quan més radiactivitat tingui una terra, més gran descárrega produTra en els electró-
metres, i en conseqüéncia determinará un número major de volts de pérdua per hora i
quilo. Així, dones, de les quatre mostres de I'Observatori de l'Ebre, la més radiactiva és la de {'olivar; li segueix la de l'hort, i en úl tim terme vénen les mostres deis pabellons meteorológic i eléctric.
Pero, perqué tots puguin formar se cár rec del grau de radiactivitat de les terres de I'Observatori, he volgut comparar nostres análisis amb 221 análisis publicats pel But- lletí de Radiactivitat de Madrid l'any 1923. Aquests 221 análisis es refereixen a terres
de darrera I'Observatori, i aixó que és la més radiactiva de les quatre analitzades; per
qué, si es tractés de treure un gram de radi de la terra de dins de I'Observatori, per és-
ser menys radiactiva, se'n necessitarien 10 milions de tones.
Com a conclusió del que die en aquest
paragraf, deu treure's la gran sensibilitat dels análisis radiactius, puix que arriben a descu
brir la preséncia del radi tan enormement diluTt en les terres ordináries. En tots els métodes de Química analítica, no hi ha cap exemple de sensibilitat d'análisi tan gran.
Ignasi PUIQ, S. J. Subdirector de I'Observatori de l'Ebre
- 137