Page 24 - civtat6

Classicisme, encara llegiu qualsevol deis seus tractats, és emocional,
bergsoniá, a malgrat d'ell, psicológic — racional si decás a la manera intuitiva de Descartes; no
Observem sovint entre nosaltres reaccions verament inteliectual i lógic.
contra les nostres prédiques de classicisme. I sempre se'ns revelen motivades aquelles reac cions per una comprensió parcial, o errónia del concepte. Hi ha qui no pot fer-se a I'idea que el classicisme que volem no és una moda, ni una escola més, ni una fórmula de capelleta. No veuen encara que es tracta d'una actitud es piritual eterna, que es podrá adoptar o no adop tar; peró que enfront d'ella només resta una solució; la barbárie.
I és que, certament, és difícil d'afinar aquest
concepte; les diverses definicions que se'n do
nen ja ho hem dit sovint, les conxorxes a qué
se'l voldria sotsmetre ho demostren prou. Cal
anar directament a la Grécia, viure-hi en esperit
intensament, assadollar-se'n si es vol arribar a en el candorós romántic de ¡'arquitectura geo un concepte just del qué significa classicisme.
No manquen els qui es pensen que voldríem
omplenar la ciutat de temples antics i columna- tes i estátues reproduides deis museus. Són els
qui interpreten el mot classicisme com una imi- tació deis productes, no com una continuació
renovadora de ¡'esperit deis grecs.
Parlem de Le Corbusier
Per altra banda, aquests últims anys, a
Franca sobretot — hem combatut la tendéncia diverses vegades — predomina entre els classi- cistes una concepció certament més cartesiana i francesa segle XVII, que verament grega. Es distingeix per una tendéncia a l'abstractisme en totes les arts, per un abús de Vesperít geo metric.
No cal dir com aquests classicitzants tampoc
saben de qué va quan es parla de classicisme.
La tendéncia s'ha accentuat funestament aquests
darrers anys no sois en la literatura, en la pin
tura i en la música, sinó sobretot en l'arquitec-
tura, en l'amoblament. Era bo tornar a la cons-
ciéncia de les estructures, deis problemes de
pura forma, a la geometría, després de les anar-
quies anteriors. Peró el veritable classicisme
exigeix alguna cosa més que geometría.
Es més, s'ha arribat a una mena de misticis-
me, de romanticisme de la geometría. Le Corbu
sier, per exemple, qui tants admiradors va fent entre nosaltres, no és per a mí un clássic: és un
veritable romántic; el fons de la seva estética. 126 —
métrica condemnat a contemplar-se sempre el mateix conjunt de relacions que ha fixat d'una
Le Corbusier i d'altres com ell, volen fer
geometría i reclamen una contemplació emocio nada de les formes i les relacions geométriques.
1 no veuen que en aixó ni són geómetres ni són artistes. (Diem de passada com sovint se'ns mostren endarrerits en llur geometria arquitec tónica respecte els avenaos de la geometria científica!)
El goig intel'lectual del geómetra (no l'emo- ció lírico-romántica) consisteix a contemplar les formes geométriques, a estudiar-Ies en llur
vida real complexíssima i poderosa; experi menta damunt d'elles com el físic damunt deis
fenómens; en descobreix les liéis, les relacions, el moviment, les normes sobiranes. Penseu ara
vegada per sempre l'arquitecte; és com la con
templació a l'infinit d'un bell esquelet immóbil. El classicisme vol vida, agilitat, la grácia pal-
pitadora de la earn recobrint aquest esquelet
per bell que siguí. La Vida palpitant qui no es deixa reduir a esquemes geométrica peró sap
utilitzar-los i cenyir-se'n, descobrir-los intePli-
gentment i en tota llur vida canviant i poderosa. Voleu una prova més que aquest art esque-
matitzador de les mortes i fixades geometries
és, diré, no sois romántic, sinó, afegiré, bár- bar? Fullegeu un ¡libre de Le Corbusier, un álbum de la darrera Exposició de les Arts De- coratives. És possible no adonar-se que aquel! esquematisme de grosses masses geométriques, produeix un efecte sovint monstruós, aclapara- dor per a l'home, sense flexibilitat i sense grá cia. (Bé es veu que ha sortit del maquinisme aqueixa arquitectura: de la máquina apoderant- se de l'home i aclaparant-lo).
Tendéncia tan romántica com aquella de l'art per l'art, de l'home per a l'art; ara, l'home
per a la geometria; la geometria aclaparant l'home. És possible que no s'hagin adonat que
aquest art ve en realitat d'Orient i no de Grécia? De l'Egipte, de Babilónia, de les velles —diem-
ne—civilitzacions assiátiques, arquitecturadores de grans formes simples i geométriques, mons-
truoses, inhumanes?
Veieu on condueix el vid primordial d'aquei-
xa estética? El d'ésser, amb totes les seves
pretensions inteFlectualístiques, un lomanticis- me, un misticisme?