Page 25 - civtat6

Romanticisme, misticisme naturalista i ve-
getariá d'En Gaudí, i romanticisme geometric de Le Corbusier; en el fons la mateixa cosa.
Qué lluny som de la Grecia i del classicisme!
L' esperit de l' época
En Benet sens dubte pressentint aqüestes co ses, malgrat deis seus entusiasmes per Le Cor busier, parlant després de pintors, s'entusiasma per reacció, en part instintiva, per6 molt justa, amb la Via Iliure d'En Junoy. Confesso, peró, que mai he comprés el concepte de Via Iliure, en el sentit que ella condueixi al desconegut, a l'aven- tura. Totes les vies condueixen a una banda o altra, i cal que l'artista sápiga de primer on porta la via. Prou i massa que n'hi haurá d'a- ventura en l'esfor? per a realitzar l'obra.
«Estatuir un ordre damunt l'esperit de l'épo-
ca» repeteix En Benet amb En Junoy. Difícil
aixó d'esbrinar l'esperit d'una época. Parem
compte que no sigui en parlar de l'esperit de la
própia época que imitem el mot «Endavant per la guerra deis cent anys!» L'esperit de l'época
som nosaltres qui el fem i el podem guiar i el
podem determinar. Ja veiem el qué en surt d'un art qui confon l'esperit de l'época amb els ves-
tits, o els progresses de la maquinária, o les químiques deis bars, i deis tallers de pintura. Un esperit de l'época, considerat com fora de la nostra acció espiritual, aviat ens invita a l'atenció dispersa envers les petites modes qui passen. En altres époques, quan el gran art pre sidia totes les manifestacions artistiques, 1'.es
perit de l'época» servia només per a fer, segons els temps, delicioses estatuetes de fang, objec- tes d'art, gravats i estampes... o cromos. La
presidéncia del gran art els comunicava sovint una exceliéncia qui no venia precisament de
l'esperit de l'época tal com l'entenen molts. Ara, perduda la tradició deis grans temes, de les nobles i vastes concepcions, els assumptes
que altre temps només servien per al petit art, són tota la riquesa deis qui fan o pretenen fer
gran art.
Malfiem-nos deis esperits de les époques
que no fem i no determinen! nosaltres.
1 ara, qué será aquest ordre que instituirem damunt de l'esperit de l'época? D'on el traurem
aquest ordre? Será una vaga aspiració mística a l'Ordre, així en abstráete i amb majúscula?
Quines serán les normes per a estatuir-Io? Sor- tirá del mateix esperit de l'época? Em fa l'efecte
que En Benet considera aquest ordre i aquest classicisme com una resultant i no com una cosa recercada i volguda; partim a l'aventura i ja veurem si de tot aixó que fem en resulta un classicisme. No, no; classicisme és una finalitat i justament per aixó, en el sentit més exacta- ment aristotélic, existeix ja abans que nos altres no el realitzem; classicisme és una norma eternal.
En un sentit simbólic, els classicistes sí que
podem dir perfectament amb clara consciéncia, sense paradoxa: «Endavant per la guerra deis cent anys!»
Passat, present, futur
L'ordre no es fa. L'ordre és etern. És abans de l'época. I en fi de comptes, deixem-nos
d'aquestes mesquines preocupacions temporals. Tan errat va l'artista qui vol ressuscitar el pas-
sat, com el qui no jura sinó pel present, com el
qui pretent ingenu, crear en el futur. Hi ha les normes eternals sempre renovadores i fecunda-
dores; hi ha davant nostre la vida qui ens ofe- reix un vast material a estudiar, a ordenar, a
replasmar. Que diguin aixó, que I'art veritable procura no servir-se de materials ja elaborats per altri, sinó de materials vius i actuals. (1 ma terial actual pot ésser un material extret de la história!) Aleshores conformes.
Arfstides, el Just
Peró és que el carissim Benet afirma tot se-
guit: «Per la meva part ja comenqo estar cansat de sentir sempre la mateixa canqó de I'intelMi-
géncia, de I'equilibri i dels valors eterns...» Si aixó no fos una boutade, resultaria una afirmació molt greu. Heu observat com aquesta frase d'En Benet és parenta d'aquella del bon ciutadá d'Atenes qui votava contra Arístides,
perqué ja estava canqat de tant sentir-lo no- menar El Just?
Dies passats, un escriptor amic de Vies lliu-
res, em deia una cosa semblant: «És que ja estic cansat de tant sentir parlar de disciplina i veure la mediocritat de les obres que es pro- dueixeiL.En primer Hoc, li déiem caldriadiscu tir molt sobre aquesta pretesa mediocritat; i en segon Hoc dieu-me on són els disciplinats? Citeu-me un sol disciplinat de talent qui no hagi reeixit, qui no hagi produi't un cent per
- 127