Page 23 - civtat6

institucions. En tot alió public i colMectiu, re-
soltament, col'laboració i disciplina. I mireu bé que aitals restriccions en res no afectarien a la veritable originalitat arquitectónica, al just pro-
grés, a la disposició dels interiors, etc. Caldria també combatre contra les exigéncies anárqui-
ques del propietari qui es pensa que amb els seus diners pot fer el qué 11 doni la gana. Ja
el convenceríem de grat o per la for^a que no és així: que els interesaos de la ciutat i de la cultura están per damunt deis seus capricis i del seu diner.
El sentit de col'laboració, la unitat en la re cerca d'un estil ciutadá ben nostre, ben conti nuador de les nostres genuínes tradicions, be- Ilament foses amb les exigéncies de la vida moderna, i els progressos de la moderna arqui tectura i de la urbanització, aixó és el qué caldria.
Dia vindrá que la creixent cultura de la
massa social mitjana deis artistes, dels politics,
adquirirá plena consciéncia d'aquestes coses, de les responsabilitats qui els escauen. Peró
aleshores, per molts de conceptes, ja será tard: tota la ciutat nova haurá romás enlletgida, i
quan parlem ais nostres filis del respecte, de l'amor a la Ciutat, haurem de fer-los remarcar bé
que parlem de la ciutat Ideal nostra; la qui está per damunt deis egoismes i les mesquine- ses deis homes. I qui sap, la contemplació d'a- questa Ciutat Ideal si ens fará sorgir d'entre les generacions futures, l'heroi poderós qui amb energía imposará no solament la digna edifica- ció de la ciutat nova del demá, sinó l'esmena
despietada i violent de la qual avui en diem
nova, si és que un providencial catacllsme, un savi 'bombardeig dirigit per homes de gust i
ciutadania no hi han fet abans un sanitós es- carment. Aleshores, sense apel'lar al catacllsme,
ja veiem un ardit exércit sota les ordres de l'Heroi Civil, retallant excrecéncies pretensioses del capdamunt deis edificis, esborrant colo- raines, arrencant ornaments de sucre industrial, rebaixant altures excessives, pujant mesquines proporciona, reduint a la possible normalitat tanta lletgesa? No rieu, amiga!, jo cree en la forga plasmadora de les idees; de més verdes se n'han madurat entre nosaltres. Qué me'n dieu, per exemple, d'una «Societat per a Enco- ratjar els Propietaris» a corregir, reduir a termes normals llurs edificis? Amb premis i plaques per ais qui ho fessin milior, etc?
1 ara va per i' amic Benet
I ací vindrá com ranell al dit algún comen- tari sobre coses rnolt interessants que deia suara 1'estimat company Rafet Benet, en el darrer número d' aquesta Revista. Ell, a pro-
pósit del geni i de l'originalitat d'En Gaudí, agredeix les tentatives rutináries d'una pila d'ar- quitectes qui s'escudaven sota el nom sagrat del classicisme. No cal dir com aquest pseudo- classicisme, de pura imitació i pastitxo, ha estat colpit diverses vegades per nosaltres, amb tota indignació. Conformes de tota con- formitat, dones, amb En Benet.
Ara, que aixó no vol dir res, absolutament res, contra la necessitat indiscutible d'una bar ga preparació amb forta base d'história i erudi- ció en els nostres arquitectes; ni contra el res pecte inqüestionable a unes normes eternes i a un art continuador de la civilització nostra. Ja romanen molts pocs candorosos d'aquells qui
pretenien que l'estudi i la erudició i la discipli na mataven la inspiració, i que el respecte a unes normes eternes, mata o destorba la perso-
nalitat. Aixó eren opinions amb qué més de
quatre volien justificar llur poca preparació, llurs enormes ignoráncies.
En fot cas, peró, ja que no es pot demanar a tothom originalitat i geni, l'academisme deis mediocres és preferible a les pensades deis pseudogenis en Ilibertat. Un home qui ha estu- diat i s'ha disciplinat, i reprodueix el qué han fet els homes del passat que ell admira, ens re cordará almenys les belleses imitades, i sovint ens plaurá per la seva correcció i la seva me sura; mai no ens ofe.ndrá amb l'espectacle de la niciesa pretensiosa, amb l'extravagáncia del talent, ádhuc del geni si yoleu, sense educa- ció ni cultura. L'escolástica, totes les escolásti-
ques disciplinaven altre temps els mediocres. Els feien quotidianament útils. Creaven un pro-
fitós exércit de bons manobres. Ais bons, ais excel'lents donaven les escolástiques un sólid
terreny on fortificar l'empenta de la volada. Si en Hoc dels «modernistes» en Ilibertat haguéssim
tingut una colla d'arquitectes bons minyons i ben disciplinats, la ciutat fóra plena de pastit- xos discrets, preferibles sempre a les nicieses
teratológiques. El mal era que sovint tampoc els nostres academitzants tenien una preparació
ben sólidament académica. Si els uns feien
pastisseria modernista i vegetariana, els altres feien sovint vella pastisseria de guirlatxa i car-
quinyoli.
— 125