Page 22 - civtat6

joes adorables deis infants, ni aquella festívoia
ingenuítat de la tradicional pastisseria.
És una arquitectura d'infantilisme enranciat,
d'infantilisme de solterona o de senyor Canons
per qui els anys passen i ell no se n'adona.
1, conseqüéncia fatal, rhistrionisme. La cai-
guda irremeiable de tots els emocionalismes, i sentimentalismes i sensiblerismes, en la baixa
fumistería, la indigna comédia, el propósit in- teressat de produir un efecte damunt deis al-
tres, que l'fiistrió no experimenta; la sofística, la falsificació.
Com és possible que un home de gust i de
sensibilitat pugui habitar — perdoneu 1'exem-
ple que ara pot semblar irrespectuós — dintre d'un pis les sinuositats i els incómodes orna
ments del qual, volen figurar, «el fons de la
marl», i on les submarines pintures de les parets fan impossible tot moblatge qui no sigui una
inconfortable extravagant realització carnava lesca?
L'home per a I'art i no I'art per a l'home; heus aci encara la norma de molts dels millors, trista de la nostra Ciutatl No posem més exem-
Per aix6, la nostra arquitectura us recorda ples, oi?
també aquells establiments atapeits de quinca lla burgesa per a obsequi ais nous casats, i ais
qui celebren els anys o la festa onomástica. L'art i la matéria són vilíssims; peró són coses
qui fan efecte: «sembla que costin més del qué costen». D'aquf, les ridícoles, monstruoses erup-
cions al capdamunt deis nostres edificis, les
torres, els apagallums i les columnates de cro-
cant, les cúpules i les pilotes de ciment; les gro
tesques floracions en pasta de merenga.
I les gitanesques penjarelles i els virolaments
de pissa barata, i la dansa canibalesca de
linies, i els vidres de colors dignes de zululán- dia. L'ornamentació no com formant part orgá
nica de l'obra, sinó com una afegidura baixa- ment efectista, com un enlluernament a produir damunt d'altra gent que els beocis consideren més beocis que ells en el fons. I a malgrat de tan- tes pretensions, la misera vulgaritat, la impres cindible utilització, tan sois sigui en proporció mínima, deis resultáis més trivials i rutinaris de la cultura secular. Tots aquells genis en Ili- bertat, en alió que era verament arquitectura, mostraven la més servil obediéncia a les més académiques rutines, a les més pobres receptes del manualet técnic.
I amb tot aixó l'oblit més absolut de la pri
mordial condició d'una obra arquitectónica; que
sigui habitable. Heus aci, en un carrer céntric
una casa de lloguer d'ornamentació passadora,
abundant, pretensiosa, peró no del tot desagra
dable. Els pisos, quina miséria! Lletjos, humits,
mal distribuits i foscos, horriblement empape-
rats, irremeiablement bruts.
1 ádhuc en alguns deis millors arquitectes, la
falsa Idea d'alló que en deien l'art. L'art com una cosa exterior i superior a l'home, incómoda i tot per a l'home, davant de la qual l'home no tenia altre dret sinó el d'adaptar-s'hi com pu- gués. D'aquestes molésties deis llocs, de les ornamentacions interiors, dels efectes d'art, que
pocs edificis nostres se n'alliberenl 124 -
I com costa de tornar sense concessions, sense claudicacions, a una arquitectura més rao-
nable, a una art d'elegáncia i de mesura i dig- nament ciutadana!
Ara mateix, en els nous, en els veils qui volen renovar-se, admiren sovint la seriosa
concepció de les estructures, la dignitat de linies... De sobte (com en els mobles, en els
vestits de les nostres dones) els ulls us parpe-
llegen, ofesos; us heu topat amb 1' ornament-
afegidura, qui tot ho esguerra; la penjarella, el rematament inoportú, l'estátua, el gerro encas
táis; la inútil columna, la coloraina pretensiosa. I ara que els arquitectes guanyen certa eru-
dició, un altra orientació funesta: la barreja d'estils. Consideren els estils abstractament,
fragmentáriament, fora de la necessitat espiri tual i humana qui els creava. Qué dirieu del mu
sic pastitxaire qui reunís en la mateixa obra estils diversos musicals: combinacions fragmentáries de Bach, Mozart, Beethoven i Strawinsky?
***
El pitjor de tot és que, bons o dolents, els nostres arquitectes frueixen d'una Ilibertat il'li- mitada. Tal via novissima de la ciutat nostra oferirá aci i allá edificis acceptables, si voleu admirables; el conjunt será horrible, indigne d'una gran ciutat.
Coliaboració, coLlaboració entre els artis tes (petit capítol de la coLlaboració ja indis
pensable entre tots els homes d'esperit i cultu
ra). Un digne sentit ciutadá faria en tots nos- altres indiscutible, la necessitat de subjectar els
arquitectes en la construcció d'una via ciutadana a certes normes d' «uniformitat», és a dir unitat de
forma i de proporcions, a una estricta sobrietat d'ornamentació. Les idees personals i encara en determináis casos i sota un control rigorós, res- tarien per ais palaus particulars, els xalets, certes