Page 26 - civtat6
P. 26
cent d'exceliéncia de la que hauria produít
sense disciplinar-se. És coin els qui rebutgen
els refinaments i I'escriure cultament i elegant,
perqué ja troben que n'hem fet massa; quan tot
just comenqávem! Cansar-se de la disciplina, de la intel'ligéncia, de l'equilibri, de les valors
eternes, quan tot just comencem d'assajar-nos- hi, d'experimentar-ne els beneficis!
***
Perqué aqueixa separació d' intel'ligéncia i vida, quan la intel'ligéncia és el punt culminant
de la vida, la quintaessenciadora de la vida en
plena possessió d'ella mateixa? Perqué rebutjar l'equilibri i confondre'l jo no sé amb quin es- perit academitzant i estret, quan el veritable, el saníssim equilibri espiritual fill de la plena cons- ciéncia i de la plena reflexió, ha fet possible tam bé l'obra d'un Rubens, d'un Tintoretto, d'un De lacroix? Perqué abominar de les valors eternals, que és com abominar de l'ordre sobirá de l'uni- vers i de la nostra mateixa estructura espiritual i material d'homes que tantes de forces enemi gues posen a cada moment a prova i en perill? No és la Iluita per a mantenir-les, per fecundar nos en les eternes Idees d'on som filis, la nostra Iluita més noble?
«Cal abans que tot no matar la vida i la
grácia, cal no esterilitzar la vida amb el pensa- ment». I qui parla d'esterilitzar la vida? sinó al contrari d'intensificar la vida, d'«idealit- zar-la» en el sentit grec de perfeccionament; de quintaessenciar-la, tornant-la més poderosa i més intensa? I qui parla de matar la grácia, quan es tracta justament de preparar les vies de la grácia? Si ádhuc en Religió cal anar amb compte a caure en tentació d'orgull, quan ens creiem posse'íts d'alguna grácia, o suposem que Déu parla en nosaltres, quina garanda tin- drem en art que la veritable inspiració parla en nosaltres? No es creuen realment inspiráis tots els mals poetes, tots els mals pintors?; no se'n
creien alguns d'aquells abominables arquitec- tes que déiem? No, no; cal preparar les vies de la Grácia; cal cultivar la intel'ligéncia; ja veieu com l'Església ben sáviament pensa que no
128 -
basta la base essencial, naturalment, de la reli
gió positiva; que cal cultivar la Raó i la Intel-
ligéncia amb la més intel'ligent de les filosofies. 1 nosaltres ens donarem ara, amb menys garan
tía que la Grácia será amb nosaltres, a les es-
pontanei'tats, a les inconscients, subconscients,
supraconscients inspiracions?
En art com en ciéncia no hi ha Grácia, no
hi ha inspiració, no hi ha descobriment, no hi ha reeixida, sense cultura, sense normes eter
nes. Sense haver-se posat en contacte amb certs artistes del passat, amb certs resultáis de la ciéncia, els impressionistes no haurien asso- lit res. Mal, mal per mai, un inculte, un cuite anarquitzant, no han produTt res que valgui. Tots els grans revolucionaris, tots els grans inspiráis en totes les arts, han estat sempre grans disciplináis, grans técnics, grans culti váis.
La facultat poética és eternal; les seves nor mes són eternals; l'art, peró, té história; en els seus avengos, en els seus descobriments, en l'experiéncia deis segles, cal, com en ciéncia, ésser un continuador, resumir en un mateix, tota la história del propi art i donar un pas més si és possible; afegir si és possible una corda nova a la lira; crear un nou matis, un nou ac cent. 1 no donar-se a les bárbares idees deis recomenqaments ingenus absoluts, de les mo- dernitats bordes, i les revolucions de soca arrel. Somnis de bárbar o d'infant, només porten a les caigudes en infantilisme, en barbárie; a re- descobrir la pólvora.
Oi que en el fons estem conformes, admira ble Rafel Benet?
Cultura, dones, disciplina, intel'ligéncia, equilibri, valors eternes. 1 la Idea qui a tots ens agermana i ens imposa la col'laboració més in tensa per tal de trobar-nos nosaltres mateixos i afinar-nos, i arribar a la creació d'un Estil, d'un gran Estil ben nostre. Estil, qui ens dis- tingeixi com a homes, com a pensadors, com
artistes i a I'ensems ens confereixi la noblesa d'ésser fills directes de l'única Civilització que han produít els homes.
J. PARRAN I MAYORAL
mp. SANT JOSBP.-UANRBSA