Page 26 - civtat5

d'ideals racials. Penseu en Hercules, per exem-
ple. En aquests aspectes, el procés mític i sim- bólic de Sant Jordi continua i esdevindrá enca ra més complexe i més ciar i simple i vivent, alhora; una eiaboració conscient del mite i del símbol, podría accelerar aquest procés, sense caure en cap profanado. Jo pensó que és per- fectament licit, tot i adorant el sant, Invocant més cada día la seva Intercessló, contemplar-lo com a herol representatlu 1 slmbollc, estlmula- dorament. Crlstlans i medlterranls, grecs 1 Cata lans com som, podem concillar perfectament aqüestes coses.
Crítica sistemática
Un amlc, en una conversa l'altre día, he sa- but que em quallflcava de slstemátlc; pero lluny de pensar afalagar-me, dlu que m' ho retreia com un defecte.
Sovlnt sentlreu dlr slstemátlc, «fer les coses
per slstema>, en sentlt pejoratlu. Sobretot, apro- póslt de la crítica: us dirán, «tal critic, com és slstemátlc, és Incapa? de comprendre o valorar alió qui no entra dlns del seu sistema».
Confesso, que habltuat a donar ais mots llur
justa slgnlflcanqa, no he pogut comprendre mal el que vollen dlr aquests sentlts pejoratlus 1
aqüestes aflrmaclons agresslves.
La critica, o és sistemática, o no és. El critic
és, certament, un observador, un constatador de fets; peró ha d' ésser, també, un valorador.
I si la seva valoracló no ha d'abandonar-se a l'atzar del moment, al canvlant caprlcl, bé ha de teñir una sérle de normes; 1 com més vastes 1 lllgades entre elles—com més slstemátlques—, mlllor. Critica, significa tria, garbellament. No hi ha tria sense eleccló, ni eleccló sense model, ni model sense sistema normatlu.
El que em va sorprendre més és que 1' amlc
qui m'acusava de slstemátlc és un home qui
opina galrebé quotldlanament en la premsa. í jo em demano, perplexe, com és possible perme-
tre's d'oplnar sobre cap cosa sense ésser slste mátlc.
1 de fet molts ho fan alxi. HI ha nombrosa
gent qui opina, qui produelx, en art, en litera
tura, en cléncles, dins I'absurde sltuacló de no ésser slstemátlcs. Les activltats més altes de
l'esperlt, són lllurades en ells al desordre, a les Influéncles del temperament, a la Inconsciencia,
a la subconsciencia i a la supraconsciéncia, etc., etc. Altáis coses es poden dlr, es poden
fer, encara, avui, després d'haver-se Instruít i fallat durant tants d'anys, el procés del roman- tlclsme. Heus aci, sobretot entre nosaltres, la raó del naufragl detantes personalltats qui hau- rlen pogut fer alguna cosa. Heus aci la justlfi- cacló de totes les espontaneítats, de totes les dlvagaclons, de totes les Impudicles del carác ter, de tots els indlvlduallsmes grotescos, de les carnavalesques egolatrles. Posen de pensadors, de morallstes; volen emetre judiéis sobre tota cosa; més al, que no són slstemátlcs 1 us servi rán, sota una Ileu disfressa de generalltat, qual- sevol petlta misera anécdota personal, sense cap unlversalltzacló possible.
L'horror al sistema, és l'horror a la Intehll-
géncla. Per alxó, tots els no slstemátlcs us par len tant de l'emocló i el sentiment i la sensacló
i totes aqüestes coses.
Peró entenem-nos, dlreu tal volta. Qué vol
dlr sistema, per aquests detractors de l'esperlt slstemátlc? No ens Importa la valor 1 el slgnlfl- cat que llurs esperlts no slstemátlcs vulguln do nar ais conceptes. Deixem de banda també els
qui fan del sistema una ingénua caricatura i de qualsevol cosa en dluen llur sistema. Un
concepte vol dlr el que vol dlr, 1 res més. Un sistema és una concepcló total del món 1 de la
vida, no a través d' un temperament o d' un ta-
ranná, slnó adquirida per l'estudl i per la re- flexló.
És, dones, una niciesa, ja ho déiem en la lletra segona, parlar de sistemes personals.
No hl ha sistemes personals, fllosofles per
sonals, estétlques personals. Un sistema és el conelxement, més o menys complet, d' una realltat permanent i sistemática, objectlva, fora 1 per damunt de nosaltres matelxos. El sistema només s'adqulrelx, dones, per una pe- netració Intehllgent i molt educada en l'ordre de l'unlvers. Qué oposen aquells a l'esperlt sls temátlc? L'escolament vlrolat. Informe de la vida superficial; perqué tot el que és espontane'í- tat, canvl, novetat, no és slnó la superficie de la vida 1 de l'unlvers. Peró el fons de la vida 1 de l'unlvers són eternalment slstemátlcs. Si un moment pogués desaparélxer aquesta ferma es tructura de la realltat, l'unlvers es polvorltzarla de sobte en una immensa polsaguera d'átoms multicolors. Es ciar que molts es pensen que un sistema és una cosa alxí com una sérle d'etlque- tes dogmátlques clavades a una paret. És una
concepcló Ingénua 1 rusticana com la d'aquells qui es pensen que la Filosofía és un Ilibre de text.
D'altres, més espavllats, us dluen: un slste-