Page 28 - civtat5

Sovint arriba fins a nosaitres la veu dels Cata lans d'ultramar. Veu d'anyoran(;;a? Potser si. Pero
d'anyoran^a a punt d'ésser venpuda. L'anyorament del catala quan ha plantat el tenderol a I'altra riba
no és el d'aquell qui passa totes les bores al port i a la platja comptant i recomptant amb elegia inútil els vaixells i les ones que vénen de la terra estima da. El catala quan sent l'anyor de la seva terra, treballa per a crear-se'n un bocinet al seu redol.
Aquest és el cas deis Catalans d'América. Ho confirma —ultra les informacions periodístiques— el Ilibre magnífic de l'Orfeó Catalá de Buenos Aires, historia de sis anys de vida orfeónica. Al senzill fu- lleig, hom copsa totes les inquietuds i les joles deis Catalans que més enllá de l'Atlántic treballen per una petita Catalunya.
— Franpa reté per un temps el nostre estimat
col-laborador P. Ignasi Puig, S. J., sub-director de rObservatori de l'Ebre. O millor encara, podem dir
que son els observatoris de Franqa que retenen el nostre amic. Molt aviat tornará al seu casal científic de l'Ebre.
— S'ha escaigut en aquest mes el IV sopar
anyal de la Fundació Bernat Metge. En ell, s'ha parlat de les coses fetes i de les coses per fer. Ad mirables coses! Publicació en llengua vernácula
deis humanistes grecs i llatins; cátedres de grec i de llatí; beques per a estudia a l'estranger; diccio- naris de llati-catalá, de grec-catalá i de noms propis de l'antigüetat per a fixar llur ortografía catalana; gramátiques d' aqüestes llengües sávies; edició i versió i edicions critiques deis humanistes Catalans; la sinopsi Evangélica del dominic francés Lagrange; monografies de l'art catalá; biblioteca hebraico-ca talana; cátedra per al mestre de la história de la cultura a Catalunya, Rubio i Lluch i edició de les seves obres completes. Es molt possible que hágim deixat encara alguna cosa per esmentar. De les realitzades i de les que fermentant en la idea deis iniciadors, ja són a mig cami de la realització.
Horn s'admira de la multitud de coses que po den parlar-se en un sopar i que poden realitzar-se d'un sopar a l'altre. Per l'anciá mestre Rubió i Lluch, qui va ésser en esperit ais primers arbora- ments — gosaríem dir anárquics — de la renaixen- qa, quines llágrimes interiors no devia vessar la seva joia davant d'aquest foc de la Fundació Bernat Metge, que iliumina i escalfa amb una flama sere na i permanent, la cultura de Catalunya.
— Es troba a punt de publicar una antología
de poetes Catalans del Rosselló. N'ha tingut cura Albert Janicot, aquell catalá de Franqa gras i ver meil de cara que coneixen tots el Catalans d'aci que han passat per Perpinyá.
La literatura catalana del Rosselló, si no té avui la forqa i la valor de l'escola mallorquína, té
108 -
avui la forqa i la valor de l'escola mallorquína, té
aquesta antología tingui una falaguera rebuda.
Si el nom de Janicot, aquest antic marxant de
vins que un día fundá v