Page 27 - civtat5

ma?, está bé. Pero quin sistema? I alesliores us velen dir, somrient amb malicia, alió: que els
filósofs encara no s'han posat d'acord entre ells. Ignoren que no són tan nombroses com els semblen les diverses posicions filosófiques; que ádhuc, entre les més contráries en apariéncia, hi ha forts corrents espirituals qui estableixen entre elles una viva circulació. I després, teñir un sistema és el que importa. Deixar ben definida sempre la vostra posició espiritual. Definides les posicions, és possible tot seguit la bona Iluita. El que és impossible, discutir ni enten- dre's amb esperits incubes, informes i canviants com l'aigua qui s'escola. Llástima de temps que US fan perdre a insistir sobre coses que ja enlloc del món no es discutirien.
Hi ha més, peró: ja sabeu com arreu torna a
imposar-se la concepció mal extingida, d'una Filosofía Perennal; de la qual totes les altres no
són sinó caires parcialment entrevistos.
El que importa abans que tot, és desenvo-
lupar en nosaltres el sentit d'universalitat i de totalitat. I tot seguit adquirir la consciéncia
d'ésser els responsables de la vida i l'esdeve- nidor d'una gran cultura, els defensors de Túni ca civilització que s'ha produit al món; vas sistema de cultiu de T home qui ha fet ja repe- tidament al través deis segles les seves proves: la cultura greco-llatina. Les seves normes són eternals. August sistema de valors indestructi bles, eternalment fecundadores; salut i jola de les races. Per ell hem de Iluitar i en nom d'ell hem de valorar. No és Thora ja, deis capricis, de les pensades, deis individualismes, sinó de la coliaboració. Artistes, politics, homes de cién- cia, hem de treballar plegats sota d' aquelles normes sobiranes.
Com hi ha món, estem ara per perdre el
temps escoltant petites cosetes personals i dis- cutint sobre els nostres jos miserables; ni per
contemplar les cabrioles o les posturetes deis di-
letants, o les atzagaiades deis genis o pseudoge- nis o infragenis en Ilibertat; quan tenim una labor
tan enorme, tasca per a algunes generacions, a
restaurar, i fortificar la cultura del món, la cultura europea; i la cultura nostra, la seva dissortada Pubilla. 1 la personalitat? us diuen molt serio- sos. Ah sí, tenen raó! ja no hi pensáveml
Personalitat, personalitat; aquesta fóbia ri dicula de perdre alió que en diuen la personali
tat, és la prova més gran de personalitat feble, o nuTla. Les nostres normes eternals, són eter
nalment fecundadores de veritables personali- tats. Com més ens renunciem per elles, més ens retrobarem i augmentaren! les nostres pui- xances.
Heus aci, amiga, unes quantes claricies més sobre la meva crítica sistemática. I heus aci la conclusió: primera, cal que tots esdevinguem
sistemátics, fortament sistemátics si volem ésser alguna cosa, si volem salvar la Idea qui a tots ens presideix i meréixer la consideració del món. La segona conclusió, mena d'apéndix
insignificant, és que la nostra gent haurien de comentar d'aprendre el sentit exacte deis con- ceptes. Agafar un concepta, atribuir-li un sig- niñcat que no té ni pot teñir i voler desacredi- tar-lo per aquell significat, és un joc massa fá cil i perillós. Ja veieu d'un quant temps enqá, amb quina poca solta es dediquen més de qua- tre a colpir el Seny.
Es veritat, que per a comprendre la signifi- cació exacta d'aquestes paraules, com de tota
paraula, cal ésser abans... sistemátic. Es un circol viciós del qual hem de procurar fer-los sortir amb tota la nostra bona voluntat, peró també amb tota la nostra energía.
j. PARRAN 1 MAYORAL