Page 24 - civtat5

vint a donar cursos i conferencies els homes
eminents en tots els ordres; en fí, a la manera
com ja realitzen el gran periodisme, ádhuc al-
gunes ciutats del sud américa. L'exit material, vora la gran eficácia, fóra segur, indiscutible.
Els cervells enterbolits per l'avara paupertat,
els Senyors Canons analfabets i práctics, us
contestaran, fent números i tot, que tal realitza- ció fóra impossible o ruinosa. Així coneixen
aquesta mena de gent 1' espiritualitat, la prepa- ració, la set creixent de cultura del nostre po blé, admirable, malgrat de tots els seus de tectes.
Diverses col'leccions
Ja que no en les altres virtuts combatives, en les contempladores i educadores manifesta
la gent nostra un ardiment corprenedor. Sobre- tot aquests darrers anys, l'afany de lectura, de cultura en verb propi, ha crescut d'una manera prodigiosa. Qui hauria imaginat només deu anys enrera, els tiratges on van arribant alguns Ilibtes nostres? És que a la vida de l'esperit ádhuc les circumstáncies més adverses són favorables. Victimes d'aquelles serán tal o tal home, tal o tal obra. L'esperit total, quan obeeix a una eter nal idea, guanya sempre. Res no pot obstacular la seva obra. Les circumstáncies són, dones, avui, favorabilissimes entre nosaltres per a tota obra d'esperit. Providenciáis, ens deia fa mesos un religiós iblustre. Procurem tots no decepcio nar aquests milers creixents de bones voluntats qui freturen de nodriment per a llurs esperits. Evitem amb totes les nostres forces que aquesta bona voluntat pugui ésser explotada, decepcio nada per la mediocritat, i amb un sentit de res- ponsabilitat cada cop més exigent, treballem abundosament i amb tota rexcelMéncia de qué som capaqos per aqüestes ánimes.
Els nostres clássics
Miren que bé treballen per elles i amb glória i amb inesperat profit, tants d'editors benemé- rits. No disposo de temps ni d'espai per comen- tar-vos com jo voldria, totes aqüestes col- leccions qui omplenen ara la meva taula. Pre- sentació admirable qui ja no té res a envejar a les millors colMeccions populars de l'estranger. Clara i elegant impresió; textos de gran interés i utilitat. En primer lloc,aqueixa Cohlecció deis
104 -
cNostres Clássics», avui, ja, un deis bons ne-
gocis editorials a Catalunya. Ella serveix sobre- tot per a enlleminir la nostra gent amb una tria acurada entre els millors deis nostres clássics. A l'ensems acompleix una tasca educativa de primer ordre, quant a la depuració del llenguat- ge. L'acostament del nostre llenguatge parlat al que escrivien aquests grans homes, rebrá una empenta decissiva amb la difusió extraordinária d'aquests bellíssims volums; ells prepararan el cam! per a Tedició compacta i completa deis nostres clássics, qui ens és ja indispensable. Els darrers volums qui han vingut a les meves mans, són els «Contes i faules» de Francesc d'Exi- menis, triats i presentáis per un jove filóleg de grans esperances i belles realitzacions: Margal Olivar; i «L'expedició deis Catalans a Orient», extret de la Crónica de Ramon Muntaner per Nicolau d'Olwer.
Eximenis, model d'estil familiar i elegant a la vegada, bon exemple per ais qui confonen la
claretat amb la trivialiatat, la familiaritat amb la
barroeria; encara que ben lluny de la vibració
genial comunicativa de la prosa sobirana d'un
Ramon Llull. Eximenis, i en aixó diferim del dis-
tingit editor, és ben bé un medieval: les seves dots de narrador vivacíssim, la riquesa de colo-
rit i de llenguatge que el senyor Olivar potser
exagera una mica en atribuir-Ies massa a Erare Eximenis, no están renyides amb l'esperit me dioeval, ans al contrari, són una de les seves característiques; nombrosos exemples podriem citar-ne, d'ací i fora d'aci; pero la bonhomia d'Eximenis, qui arriba a la ingenuítat, el to ca- solá i planer, no solament d'aquests contes i faules, sinó gairebé de totes les seves proses, tot l'esperit, en fí, de Erare Eximenis miren en rera i no endavant, vers el Renaixement. Per gran
que sigui Eximenis, és l'home, rerassagat, d'una
época. Ramon Llull, com Ausias March, són homes de tots els temps i per aixó els trobarem
més moderns cada dia, com més anem acostant- nos a ells.
Ja que les possibilitatseconómiques d'aques- ta col'lecció són tan esperangadores, creiem
que hauria de donar-nos tot seguit una repro- ducció íntegra de 1'«Ausias March», d'Amadeu
Pagés i, almenys, una edició també completa del «Félix de les Meravelles». Ho necessitem com
el pa que ens mengem.
«L'Expedició deis Catalans a Orient» és presentada i extreta de la Crónica per En Lluís Nicolau d'Olwer. Les Cróniques també s'han de publicar totes en forma popular i ben de
pressa. La Crónica d' En Muntaner seria una