Page 23 - civtat5

que s'ho diu, més d'un cop Ies trobem a man- car, elles són desoladorament absents massa sovint de tota mena de periodisme. Regracien! tots el Pare Miquei per aqueix breviari, qui ens será sempre guia. I fermanga de victória. Perqué res no prevaldrá contra I'Esperit.
Periodisme i Cultura
Tot el que fem per la depuració del perio disme i, com déiem, per la depuració de la polí
tica, será poc, malgrat la constáncia deis nos- tres esforgos i l'heroicitat de les nostres Iluites:
aquests dos formidables instruments de la Prác tica Social, són eis més corromputs encara; i ais que cal exigir, perqué és ja qüestió de vida o mort per a la civilització europea, una sincera espiritualització, intensa, de soca a reí.
Si tota labor d' espiritualització demana
heroisme, aqueixa d' espiritualitzar la po lítica i la premsa, no en demana poca d' obsti-
nació, paciéncia i virilitat. Lliiitareu a cada pas contra les opinions, les intromissions i ádhuc les
agressions grosseres deis homespráctics. Com us retreuran, amb menyspreu, de no tocar de peus a terral Els pitjors detectes, les més repugnants inferioritats, les maneres més violentes, ádliuc les immoralitats més reprovables, no mancará
qui US les presentí com uns raals necessaris. Tot just parleu d'elevar una mica el to d' un
periódic, molts entesas en periodisme us oposa- ran, per exemple, les exigéncies deis subscrip- tors; i es referirán a un tipus de subscriptor igno
rant, pretenciós i beoci, que ells han creat a tra vés deis anys amb la intoxicació quotidiana de
llurs escrits. I encara, sovint, per disculpar la
niciesa, la lleugeresa de llurs escrits, us dirán «el public ho vol així», i será que ells no saben
fer altra cosa.
Tan difícil que és, tants d'estudis especiáis
com requereix opinar i resoldre sobre qualsevol matéria. Llegiu en els periódics, quotidianament, les afirmacions rotundes sobre tota cosa escible.
1 no descendim a les qualitats literárles; re- sumim-les amb un mot que vam sentir una vega da a un d'aquells qui es nomenen professionals del periodisme; professionalitat la seva, que no sabíem comprendre bé en qué consistía, ni si era tal volta una mena de ciéncia infusa. «El bon periodista no ha de saber d'escriure; aix5 d'escriure deixeu-ho per ais intel-lectuals»,i aquí la inefable ganyota amb qué alguns primaris i bohemis i... diguem-ne periodistes, pronuncia-
ven anys enrera (mant rerassagat román encara en algún reconet de redacció) el mot «inteliec- tual».
I amb tot, la invasió del periodisme per
l'intel'lectual, no és ja solament un ideal, és un fet indiscutible. La intensa labor cultural arreu del món acomplida, sobretot de vint anys engá; la creixent democratització de l'educació i la cultura, fan que la massa mitjana social esde- vingui cada cop més conscient i cada cop més exigent envers els homes qui pretenen allico- nar-la i guiar-la. El politic, el periodista, cada cop tindran a 1'entorn una multitud jutjadora més preparada i més clarivident; i és per aixó que ha esdevingut una creixent necessitat la in- tervenció deis inteliectuals, deis técnics, deis professors en les págines deis periódics. El pe riódic esdevé cada dia més, la veritable Univer- sitat Popular: l'esperit i la intel'ligéncia hi po den parlar, amb més amplitud i Ilibertat cada dia, sense concessions de cap mena, el propi llenguatge. 1 com la tasca de l'esperit és essen- cialment d'universalització, cada cop en la po lítica i el periodisme esdevindran menys pos sibles les petites diferéncies, els ridícuis nia- tisos qui separen els grupets de la política, les barreres de vils interessos qui volen separar uns homes d'altres homes. Tot alió qui vulgui limi tar o rebaixar el treball de la gran cultura, fatal- inent desapareixerá. La Intel'ligéncia i la cultura necessiten cada dia més el periódic, el diari, per a llur máxima expansió; i més cada dia,
faran recular davant d'elles el vil interés mate
rial, les nicles exigéncies deis clans politics. Miren ja aquests magnifies diaris, sobretot
anglesos, americans, on cada dia tot home cuite es posa al corrent de tot el que pot interessar la
seva activitat especial, on no hi ha una secció
qui no sigui dirigida i escrita per un home de técnica i de cultura; on, ádhuc, la gasetilla, ád
huc l'anunci, se'ns mostren elaborats per una
intel'ligéncia cultivada.
Deixeu dir els práctics i els entesos: jo cree
que hi ha lloc entre nosaltres per a una gran labor periodística d'aquesta mena, qui seria a
Tensems, amb tota seguritat, un gran negoci. Un periódic en llengua nostra, tot ell escrit per
gent ben preparada, on cap sector de la cultura no sigui negligit; on la política ocupi el lloc
que 11 correspon, no més del qui li correspon en la jerarquía de les activitats espirituals, i sigui
comentada sobretot per homes técnics i profes
sionals; on tota informació es niostri depurada i elaborada; amb la redacció instal'lada en bells
higiénics locals; amb sales on siguin cridats so-