Page 22 - civtat5

ell havia d'escriure després. El treball posterior d' elaboració, no havia d' ésser la visió més
clara i minuciosa, daniunt la confusió d' un pri
mer estat d'ánim, sinó el treball práctic i orde-
nat i metódic qui en el temps i en 1' espai havia
de realitzar tot alió intuit en ei moment musical
primer. Brindo aqüestes reflexions ais ignars de la música (entre els quals hi ha tants professio
nals de la múíica) qui oposen, per exemple, la
vaguetat de la intuíció musical a la ciaretat de la intuició pictórica, tan pobre i térboia sovint
ais ulis d'un esperit verament musical.
Merci,mercibien,merci beaucoup. Heus aci con- centrat en aquest leivmotiv qui es formá en l'espe- rit del savi reiigiós, d'una manera concreta i com-
piexíssima, tot alió més seiecte de i'esperit fran
cés; tot alió que en eii hi ha d'afinitat amb la
grácia antiga i d'aquesta—rica virtut de la parau- la grega cans—amb alió més seiecte, més subtil
i amorós de Tespiritualitat cristiana. Tot alió
que en el món cavalleresc i en la vida del Renai- xement i en el disseté segie francés i en l'ánima
del nostre Llull i en tantes d'ánimes escollides, és elegancia i cortesia i gentilesa; les quals so- biranament resplendien en i'essenciai aristocrá- cia de Sant Francesc de Sales. 1 també, és ciar,
en el leivmotiv, tota la vibració d'amori delica
da i cristiana polidesa qui anima l'obra sencera
del P. Miquel d'Esplugues. I encara, tot alió
que hi ha en nosaltres d'aspiració fervent a una vida més pura i més selecta i, per contrast, tot
a mi el prototip de tota una classe de gent fran cesa qui en nom del que ells en diuen boa sens, de les nomenades virtuts laiques i republicanes com ells les entenen, abominen, en el.fons, de tot alió qui sigui espiritualitat, i professen, sota rnaneres i paraules més o menys encoberles, el més grosser materialisme. Rabelaisians sense la fervor humanística i l'auténtic lirisme de Rabe lais; Voltairians sense la finor i l'elegáncia de
Voltaire. Enfonsats fins al coll en la sensualitat més grossera, en un paganisme decadent i fic- tici. Per un deis contrastos violents qui es do nen a totes les races, sempre un Francesc de Sales es trobará enfront un Paul Souday. Així es justificará el mot d'Henri Bordeaux contra les paraules d'aquest: «La mesura i Filarmonía sempre, dones, serán incompreses?».
Per qué anar, peró, a cercar exemples fora de casa nostra? Miren al nostre voltant quanta de gent per a qui les bones maneres són reman sos; per a qui tot refinament és afemellament i feblesa, i tota espiritualitat cosa suspecte d'hi pocresía o irrissória. La forga brutal mai no comprendrá les delicades i fines puixances de I'esperit. És més: es revoltará en contra d'elles; voldrá perseguir-Ies i anorrear-les. Com és justa aquella observació de Vigny, que Felegant sim- plicitat, la reserva de les maneres polides, cau sen no solament una aversió profunda ais homes
grossers de totes les opinions, sinó un odi qui va fins a la set de sang. El P. Miquel d'Esplu
alió qui violentament i lletjament i barroera, gues, en reivindicar la virilitat, la puixanga de
s'oposa a l'amor i a la gentilesa entre els ho mes. Heus aci la virtut d'unes paraules essen-
cials i en apariéncia vagues. Heus aci la virtut
profunda de la música.
Merci, merci bien, mercí beaucoup, poc a
poc, aixi en una realització musical dramática, la figura simbólica, Vheroi qui encarnará totes
les qualitats preferides, es dregará vivent i po- derós. Heus ací ja, Sant Francesc de Sales, heroi de la cortesia cristiana.
Amb una erudició de primer ordre, una per
fecta documentació, una minuciositat d'análisi
qui no refredaran, ans fortificaran la fervorositat amb qué Fautor es dóna al seu tema, res no ens manca ja, després d'aquest Ilibre, per a la justa comprensió i la eficaq imitació del Sant. El seu medi espiritual; el contrast amb Calvl, amb I'es perit de Jauseni; després admirable, la refutació de les critiques que gent incomprensiva o gros- sera ha fet de les més purés qualitats del Sant. Bé fa el P. Miquel d'Esplugues, de triar com a característic, un article de Paul Souday, el critic grosseríssim de Le Temps. Paul Souday, és per
voluntat formidable, la forga de carácter vera ment heroica de Sant Francesc, pledeja a Fen-
sems, a favor de totes les virtuts {virtuts, és a á'n forces) de la polidesa, de la civiltat, de la
cultivada elegáncia, aliades amb la més ingénua
puresa de propósit; com podrien ésser altrament aitals virtuts si no tinguessin font i origen en la verídica sinceritat de l'ánima? Sense ella, qué esdevindrien sinó llur própia ficció; sinó aquest amanerat histrionisme, carnaval de gestos su-
perficials, amb qué pensen mútuament enga- nyarse les gents grosseres, qui reten, malgrat d'elles, per conveniénca social, almenys aquest homenatge exterior a les veres i refinades virtuts? I qué no esdevindran elles, si les encén el foc de la Caritat i les ihlumina la Grácia?
Aquest panorama de virtut i polidesa, amb les finors del seu análisi, amb els consells de la seva espiritualitat fina i poderosa, amb les nor mes admirables que transcriu de la Companyia de Sant Pau a Milá el P. Miquel d'Esplugues, Fofereix, exemplar, al periodista católic. I és evident que si ádhuc en el periodisme católic, o