Page 7 - civtat4

ENTORN DE L'ANÉCDOTA FLORALESCA
EIs marges que han cenyit l'horitzó flo-
Talesc d'enguany, en la festa no celebrada
de Barcelona, van d'Apei'les Mestres a Ló-
pez-Picó. De l'una a l'altra figura s'extén un limit máxim de possibilitats. Sembla, a judi-
b car per les dades oficiáis, que aquesta dis- táncia estigué a punt d'ésser venquda. Tan-
mateix, produTt l'empat, l'autor de
Apel'les Mestres, peró, oblidava una cosa. Que hi havia més distáncia, molta
més, d'ell a López-Picó, que no pas d'aquest a Apel'les Mestres. Precisament la valor de
López-Picó, com la deis altres grans poetes i literats del noucents, ve de la capacitat de
superacid de l'época que Apel'les Mestres
representa. 1 si aquest ha romas deturat en un horitzó que s'allunya, el procés literari de
després, ha partit justament d'aquell horitzó
per arribar al present.
Per aixó, López-Picó, tot i la feblesa que
representa el desviament del seu camí per
argumentar amb un fals mot d'ordre — 11a- vors d'actualitat — en favor de la própia
potencialitat lírica, estrafé millor el mateix Apel'les Mestres, en les seves corrandes es- crites seriosament, que no aquest ho féu en els sous espials motetes. Fideis a les carac-
terístiques que abans li hem assenyaiat són, evidentment, aquestos quatre ratlles que a l'atzar, destriem de «Popularitats»:
«Barallar-se amb les cosines;
menjá el fruit de l'arbre estant; cansar-se; plorar de viure.
Veu's aquí: són els quinze anys».
Síntesi psicológica que ádhuc el romántic Lluís Via — altre deis elements dels joes
-67